ENTRETEMPS
C’est ma vie entière que je compte mettre en ces pages avec franchise et une exactitude absolue.
Julien Green
Som un viatger immòbil.
Cada passa és un turment.
Sé que no partiré mai.
Les hores em bressolen.
Hi ha sebel·lins encara.
Enlloc m’espera sempre.
Camín mots sense fi.
Centímetres de buit
M’enrevolten tottemps.
Ecce Ego puc ser ara.
L’art del naufragi, on?
Dreceres cap al no res.
Claus que no obren.
Desnonat estic.
M’estim més no fer-ho.
Així de desolat és.
Caminal de la mar.
Pastures de verbs.
La cuirassa volàtil.
Ell cerca sens fil.
Sense xarxa, sens dir.
Clarianes de foscor.
Nervis tallats de cop.
Ni nostàlgia, ni res.
Ni obeir, ni servir.
Llums de terenyina
cauen molt lentes
sobre la torre dels mots morts, invencibles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I com sempre l’aigua clara i la xocolata espesa … sense roncar.