Assagetat per tota casta d’invitacions del jardí clos, l’Hortus conclusus que m’enrevolta, he decidit asseure’m davant els espectacles de cada racó, de cada ombra, de cada perspectiva, de cada esquinçall i prendre nota com si les paraules fossin les empremtes més fortes que puc deixar de les impressions que m’escapollen els cinc sentits.
Malmenat i amoixat per aquelles paraules teves quan em digueres: Has vist els lliris grocs?, repàs el cossi ple d’aigua dringadissa i aquelles canyes en flor, d’un quasi taronja, que em recorden un quadres molt modern style que vaig veure a un museí a prop d’Agrigento, olis d’un autor menor. Ja saps el desfici que tenc pels pintors que no surten als gran llibres d’història de l’art i queden mig oblidats a sales polsoses d’un poble on qualsevol horabaixa un viatger cansat els descobreix i l’omplen de resurrecció.
Em bolcaria dins l’herbei que creix a la vorera dels xiprers i ben allargassat miraria aquestes punxes d’un verd fosc que es claven al cel massa clar i no l’esquincen ni el foraden, només encenen el record de Silos i un poema que vaig aprendre de cor al col·legi Ramon Llull manacorí de Gerardo Diego.
M’he assegut enfront de la bugaderia (ara convertida en dipòsit de llibres i quadres). M’he assegut com pertoca. I he mirat. I he vist llargament, llarga ment, l’esplendor del porxo florit de la bignonàcia històrica: una muntanya de rosetineues color crema. La banda sonora eren els crits de fortor dels paons. Els detalls modernistes eren dos mascles amb les cues desplegades amb mil i un ulls que les remenaven amb un tec-a-tec espectacular per seduir unes femelles que ni els miraven. L’aire és ple de calor, d’abelles, de teuleders, de tubs d’escapament llunyans, de papallones, d’àngels, d’esquelles…
Mir i remir la muntanya de roses color rovell d’ou i voldria que la imatge es quedàs impresa en el meu record perquè quan tancàs els ulls la pogués veure sempre que volgués.
Com emmagatzemar tot això dins els mots? No sé com es fa. I ho escric.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els quadres a la bugaderia?
De qui ?
La llista de cop de l’art brut !!!
Talment ( al modus bielesc: tal ment ) Bon soire, mon petit