Plagueta de Bord

ALEGRIA, EUFÒRIA I FESTA!

PER CELEBRAR EL BARÇA CAMPIÓ DE LA COPA D’EUROPA VET ACÍ UN NOU RELAT!
SEMPRE CELEBR ELS CAMPIONATS DEL BARÇA AMB XAMPANY I LITERATURA!
PER MOLTS D’ANYS I BONS! SALUT I FORÇA BARÇA! MÉS QUE UN SÍMBOL!

L’ANELL MÀGIC

Anaves, Bernat Trobat, amb els teus desset anys dins els vaquers a tall de parrús i camiseta vermella de Buble, per aquella drecera il·legal, feta per la gent que hi passava, cap a l’autopista d’Inca. Vorejaves les grues, les muntanyes de terra i les formigoneres de les obres del metro per devora el polígon de Son Castelló. Tenies desset anys i t’havies barallat amb ton pare (ets un mecànic menjamerda al taller del teu sogre), perquè no volies continuar aquell ofici de morques, d’olis i de brutor. I de cotxes (em fan oi els cotxes i tot quant put a cotxe).

Ha estat una escena de pel·lícula barata o de sèrie cara. Ton pare t’ha intentat pegar una mansiula i tu t’has escaquejat i t’has obert tot d’una. Potser el millor seria que no tornassis pus a ca teva. Bernat, mentre ton pare et cridava no sabia què li miraves les ungles oscades i plenes d’una negror per dedins i pels costats que no li fugia mai. De petit les mans de ton pare, que t’arribava sempre seguit, t’obsessionaven. Eren unes mans pales, sempre brutes, sempre olioses, sempre endolades, sempre amenaçants… No entenies aquella contradicció. No t’ho havies plantejat mai. No hi pensaves emperò ho feies: anar a aquells terrenys perduts entre camades d’asfalt que fugien dels grans vials i contemplar la circulació dels automòbils. Aquelles bèsties que ton pare feia funcionar i que a tu et produïen repugnància. Adoraves aquells terrenys perduts, aquells llocs d’anonimats i invisibilitats. Et creuaves amb algunes putes russes i africanes, homes que cercaven, desigs inconfessats. (Ets una catàstrofe. Ets una catàtrofe!) A més a més sempre t’hi trobaves en moments de desfici. Bullies per dedins com si un volcà hagués començat les explosions que precedeixen l’erupció.

Aquí és quan Bernat veu l’accident amb la perspectiva exacta que li dóna el revolt a uns cinquanta metres on aquell bòlit pega un parell de voltes de campana. És un cotxe gran i gros com un escarabat merder. Corrs per entre unes espigues d’ordi sec que et freguen els vaquers plens de forats i fan un frufrueig que se t’afica dins el cervell. No s’ha aturat ningú. El cotxe ha quedat dret de bell nou sobre les quatre rodes. Per la finestrella del costat del conductor hi ha mig cos defora d’un home. T’hi acostes. Sense haver-lo de tocar saps que és mort. No et fa res. Com si veiessis un ca esclafat enmig d’una carretera. Bernat, t’allunyes i quan has fet tres passes esclafes alguna cosa dura. T’acotes. És una capsa de metall molt bonyarruda. Et poses a córrer un altre cop. (No arribaràs a res. Tota la vida seràs un perdut!)

Ja ets enfora. Un cotxe amb una dona rossa s’atura al teu costat: Ha vist l’accident? Tu la mires un moment als ulls. Coincideixen les ninetes llampejants. Tornes partir de quatres. En arribar al carrer Eusebi Estada t’has tret aquella capseta bonyarruda. L’has forçada per obrir-la. És un anell amb una pedrota blanca que enlluerna de rajos làser. Te’l poses al dit índex. T’esbutzes de rialles. Aniràs a passar la nit a ca na Kàtia. Una al·lota que estava molt penjada de tu fa un mes. L’apartament són dues habitacions devora l’Escorxador. Quan fumau uns xirris d’herba de Muro toquen a la porta. Kàtia va obrir i tu l’atures. Psssst! Psssst! Bernat, mires pel forat de l’espiell. No pot ser. És la dona de l’autopista. Va tota sola. És guapíssima.

Com en un somni en què les coses passen molt ràpides, Bernat, has obert. Ella t’ha agafat la mà. T’ha besat als llavis. I ha vist l’anell. Ha fet una passa enrera i s’ha posat la mà a la bossa de pell negra. El ganivet com un trinxet ha pegat un cop net al dit. L’ha tallat. Has sentit un dolor fondo que et feia xisclar mentre a poc a poc t’acubaves i la dona desapareixia del teu camp de visió, es fonia en negre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!