Plagueta de Bord

ARXIU D’ECOS

Vull una llengua feta de preposicions només, i de conjuncions (i potser algun adverbi). La llengua d’abans que els substantius i els mots de pretesa referència concreta vinguessin a destruir-la.
(…)
Una llengua només composada de preposicions i de conjuncions s’estableix amb una sintaxi neta, elemental, suficient, que els mateixos elements li aporten; no li calen reglamentacions externes i imposades, ni signes per a marcar-les.
(…)
:Retornar-los el significat ple i absolut que encara guarden i desterrar verbs, substantius, adjectius i tota la farralla.

Víctor Sunyol

Com en una fotografia d’un altre temps t’he vist mentre collies flors de card, Aràlia.

Les flors de card amb aquell color lila pàl·lid eren allà, devora les parets seques que duen a les basses del fang. Flors de card silvestres, salvatges, malesherberes. Eres malherbera, Aràlia i sempre havies tingut un feble per les plantes que creixien sense conreu, sense cura. Ara ho entenc un poc.

I les agafaves (les humils flors de card) amb les mans enguantades, les tallaves amb unes estissores que t’havia donat el jardiner, feies un ram immens que fermaves amb un vencisos de ràfia.

Les he vistes (les flors de card) i eren com un fotòfor: m’atreien. Em sentia una abella brunzent intentant apetalar en aquell núvol lilós.

Sempre havies de ser, Aràlia, el centre d’alguna cosa.

M’ha vingut per una rara associació –les flors de card, potser?– la història d’una Lady que em contares en una carta d’aquelles que ens deixàvem en llocs mals de desxifrar. Nomia Lady Anna
Barbara. Dos noms durs i seguits.


Lady Anna Barbara no retrobava el sentiment de la seva pròpia existència més que en els sofriments que ella inflingia als que l’estimaven. Sí, al seu palau tots els rams eren de lilàs. Tot era lila.

L’empeltaves (a Lady Anna Barbara) de problemes amb records imaginaris que la turmentaven. No havia quedat regirada de petita quan va sorprendre dos criats que s’ho feien en una boal? I aquesta visió d’una relació sexual no l’havia viscuda com l’escena d’un home que assassina una dona? I aquella debilitast pels assassins, no era una forma d’estimar a son pare que havia mort sa mare fent-li un infant. L’infant: ella. Sa mare: morta de part.

La força de la imaginació m’ha fet pensar que en aquella Lady Anna Barbara em contaves algunes coses que no t’atrevires a dir-me amb la teva veu plena d’ecos.


Tenc un arxiu d’ecos de la teva veu.

Tenc tot el temps per perdre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!