Acab d’arribar. Érem més de cinc-cents justos.
Bastaran cinc-cents justos per salvar Mallorca?
Tothom tenia bòfegues a la veu de cridar contra les corrupcions i demanant la dimissió de Rodríguez, conseller de l’interior mentider i de Matas, president del govern mentider.
Solidaritat i coratge per a Andreu Manresa, amic i corresponsal de El País, que el Govern Balear ha duit a la barra per dir les veritats sobre totes les corrupcions (i ho practica des de fa anys i panys)!!!!
I bòfegues als dits de tocar les caceroles.
TERRA I DIGNITAT, deien moltes de pancartes personals.
LA LLUITA PER LA TERRA, PER LA DIGNITAT I PER LA LLIBERTAT NO S’ATURA MAI!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bé coral Biel, moltes gràcies i força salut. M’he sentit agombolat i no som gens poruc.
Sabeu amics de la Vila/bloc, aquestes cosetes de la impertinència del poder, las ganes de posar morrals, cobles i colleres a la informació, exciten i fan notar la valentia compartida, L’he vist aquí i en els blocs de Jordi Bayona, de Joana Maria, els SMS (tots som el pais) que m’ha enviat i fet còrrer un vell amic -com tu- que ahir de cop tornà amb la seva veu càlida i solidària. M’han retornats companys llunyans i amigues d’enfora. L’executiva del Sindicat de Periodistes dirà la seva. No soc heroi sols un periodista.Un de tants.