24 de gener de 2006
Sense categoria
10 comentaris

BRAIN INSTITUTE FOUNDATION

In the republic of mediocrity genius is dangerous.
Robert G. Ingersoll

El record és una traïció a la Natura. / Passa, au, passa, i ensenya’m a passar.
Alberto Caeiro

ARÀLIA, ARÀLIA!

Le trop de conscience est une maladie.
Dostoïevski

Voldria retenir-te dins una gàbia de paraules.

Voldria que les agulles dels mots t’immobilitzassin un instant abans del vol nou.

Voldria veure’t amb aquell maillot que al caló dels Anegats emmotllava el teu sexe.

Voldria lluitar contra la fascinació que em produeixen les teves formes d’expressió que duc com una pell interior mala d’arrabassar.
 
Voldria sentir-te conduint amb els peus nus el bentley i pitjant a fons l’accelerador per la carreterona dels Salistres, ran ran de l’abís amb tots els blaus i els maragdes de la badia al fons.

Voldria recopiar els teus blocs de notes on apuntaves amb la cal·ligrafia anglesa diminuta d’una al·lota de família bona els pensaments i les citacions que t’alimentaven (Wittgenstein, Cernuda, Paul Alexis, Adamov, Eliade, Retz, Xècspir, Myriam Anissimov, Borges, Tony Cartano, Montaigne, Marie Moscovici, etc.) .

Voldria ser un narrador fidelíssim de les metamorfosis teves que defineixen la lascívia (quin pou sense final ple de caos, la lascívia!).

Voldria nedar a pler en les aigües d’incertesa que crees amb una llunyania atenta i treballada, amb exacteses de miniaturista.

Vull l’autolatria tota teva!

  1. I si no havera caigut, no estaria al mòn deient bajanades.

    Però també per culpa del record, ha caeirogut, en la diferència que gràcies al record, és caeirogut deient bajanades.

    El realment dangeraux, és no tindre república a la que pugues defugir.

    La inconsciència és el meu poble, per molt conscient que vullga ésser la persona. I de tota mena, pateixes l’excés i abús de les superconciéncies dels altres pobles.

  2. Biel: les drogues t’estan malmeten el magí, escrius a rajapena, delirós, extremunciat, i no vols ser conscient que t’utiltzen DESCARAT els politics mediocres progres com a símbol del seu analfabetisme homofílic, esquerranós, estimeuvostotsplegats, déu meu, qué no ho veus o tens un pa a cadull, que t’han crucificat amb la creu del poder i passes a la història de la infàmia dels venuts, com tens la barra de citar Bauçà, collohns, i jo que t’estimava en silenci i ara et veig amb la cua de paó estarrufada, traint-te a tu mateix, babarota mediàtica, t’ulilitza la mieras i el tripartit i la marequelesvamatricular, Biel, jo creia en tu, com creia en John Lennon fins que se’l van carregar, ben carregat. ARÀLIA ÉS LA TEVA YOKO ONO.  

  3. Hola Biel!!!!

    ja fa estona que passeges aquesta Aralia i no te la pots desferrar de damunt, i ara mateix estic escrivint amb un somriure a la boca que no me puc llevar de cap de les maneres, si estic un poc mes content crec que amollare una riallota d’aquestes que fan por, i no es plan perque estic en una sala comunitaria d’ordinadors en meitat de Sheffield i me poden treure si no me port massa be, hehehe.

    No se, me fa molta de gracia aquesta al.lota que te compara amb na YOKO ONO, quines coses que se poden arribar a dir en un bloc!

    Ahir el Principe Carlos va venir a Sheffield, no el vaig veure pero tenc amics que varen xerrar amb ell, a veure si en Biel tambe se decideix a fer una visita per aqui.

    Jaume C. Pons

      

     

  4. Avenue De La Bourdonnais    

    Place De L’Ecole Militaire

    (0.1km)

     

     

     

    Avenue De Tourville

    (0.5km)

     

     

     

    Place Vauban

    (<0.1km)

     

     

     

     

    Agafar  Avenue De Villars

    (0.3km)

     

     

     

     

    Boulevard Des Invalides

    (0.5km)

     

     

     

    Boulevard Du Montparnasse

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     via michelin

     no recordo no recordo no recordo no recordo no recordo no recordo no recordo no recordo no recordo no recordo no recordo no recordo no recordo no recordo

    al cimetière du Montparnasse ens estripem
    ens afeixugem els dits de la carn pels plecs
    lascius dels sexes vius ben vius 
    xucladors de vulgaritats mamotejadors
    més que famejants més que
    damunt bollons de pells resseques allà 
    ens forfollem a balquena
    a pler a pler plaer ple
    fins que ens vessem

    damunt la llosa de Lemerre hi ha moltes fulles
    molts fulls plecs solts plaguetes relligades que cal
    que cal et dic
    oblidar

    Bruno, sabrem escriure noves trajectòries?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!