27 de maig de 2009
Sense categoria
1 comentari
BARÇA: POESIA DEL FUTBOL
I Pep Guardiola, davall la claror d’un focus solar, era com Sant Jordi amb tres dracs als peus. (Dia 23 d’abril de 2008 quan el vaig abraçar a un bar de Barcelona ja ho vaig veure: fou una visió vertadera! I no havia passat res: tot havia succeït ja!)
Quin gust el joc del Barça a Roma!!!
Quin classicisme costailloberiàblaibonetiàpasoliniàcamusiàfonollerià!!!
Segur que Xènius demà treuria una glosa monumental a La Veu de Catalunya.
El Barça, una de les veus del País Català com deia Blai Bonet, un gran culer.
Me’n vaig a celebrar-ho!!!!!!!
Respon a Anònim Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El Barça és poesia gràcies a que s’ha invertit i s’ha treballat per què així ho siga. En contra d’una opinió comú majoritària a la resta del fútbol i de molts d’altres defensors del Barça que han tractat de impedir-ho.
Per què n’hi ha qui creu que la poesia és guanyar la Champions League i n’hi ha qui creu que fent poesia tanmateix és té l’oportunitat de guanyar-la.