La notícia, no per esperada, és brutal.
Em sent un poc més orfe.
Estimava Sarsanedas com a amic i com a escriptor: com a poeta.
M’he passat una bona estona llegint els seus versos, recordant-lo.
Llegesc la seva veu viva: aquí.
- PETIT MONUMENT A JOAN SALVAT-PAPASSEIT
- Planerament invoco el teu fantasma
- amb mots planers dels versos que ens deixares
- quan caigueres al clot de la teva esperança.
- No per inflar els meus d’una noble bufera
- et dic de tu, sinó com als companys.
- Sóc vell com la teva mort,
- sóc jove com la teva vida.
- Un mestre, tu no ho ets. Els doctes (reverència!)
- t’assenyalen vergonyes amb les busques d’acer,
- i qui els contradiria?
- Però vares donar una llum a la gent,
- però vares tocar-la d’una llum a la cara
- que s’ha fet veritat,
- i la nostra ciutat
- no fóra ben bé la d’ara,
- si no haguessis parlat dels carrers de l’esclat
- del bon dia que fa,
- de l’encant de les feines.
- Fa anys que vas morir. I ara estic content
- del teu fantasma jove.
- Així puc anar amb tu sense cap compliment
- pels camins i els treballs d’aquesta primavera
- que és la vida i la mort eternament.
- El rovell s’ha menjat l’esfera del cafè
- que l’adroguer voltava, i el foc de Sant Joan
- els grans cistells de vímet.
- Passen cotxes enormes com vaixells de platxeri
- i d’altres menudets com esclops d’alumini.
- Al port hi ha noves llums, de nit, i dues torres
- de ferro.
- Ja són velles, les torres, ja cauen.
- Fa tant que tu ets mort, i han passat tantes coses!
- Però encara
- que l’irradiador del port tingui ara radar,
- són iguals les gavines,
- i els vestits lluminosos de les noies d’estiu,
- i els besos a la gorja,
- i els colors de les hores que llisquen pels carrers,
- i el groc de les taronges,
- i tu que amb nosaltres veus
- com és bo tot:
- i la Vida
- i la Mort.