SABINA, RIPSTEIN, CARLES
He partit mentre es dutxava. No podia pus. He baixat amb l?ascensor les dues maletes amb tota la meva roba i un parell de llibres. A l?esquena la motxilla. Me?n fot dels quadres i l?escriptori de mon pare. L?únic que he agafat és una punta seca de Miró que em vaig comprar en una subhasta benèfica. El garatge estava molt fosc i no trobava l?interruptor. Algú ha entrat i tots els neons s?han encesos. Cop en sec em pensava que podia ser Sabina que m?hagués sentit tancar la porta pesada de nord d?aquell pis que li compraren els seus pares fa quatre anys quan ens casàrem. M?havia promès que només ens casaríem pel civil. I va voler fer tota la cerimònia a l?església de Sant Miquel perquè em digué que no li posaven el pis al seu nom si no anava amb vestit blanc de núvia, el padrí capellà fent la missa i un bon sopar al Club Nàutic per a quatre-centes persones. No puc suportar-la. L?he patida com una mala malaltia tropical d?aquelles que et surten cucs per davall la pell. M?ha donat angoixa i rutina a voler. I també un poc d?amor. He de reconèixer que sabia xuclar-la com una professional. Emperò això no basta. Quan acabàvem de boixar m?agradava encendre un camel i veure com els niguls de fum es fonien. Era una idea que em recordava l?orgasme: sempre tan ràpid, sempre massa curt. Sabina em fitava amb els seus ulls negres. Mira?m. Pareix que penses en una altra cosa. No sabia què li havia de contestar. Vol, responia fluixet. Vols? I dols!, m?amollava mentre es tirava, draculina, a la iugular i amb la força de la succió em deixava un blau gros i rodó. L?endemà al banc els companys em felicitaven per tenir una dona tan apassionada. I jo feia la mitja. Si ho sabéssiu, pensava, no faríeu el colló d?aquesta manera. Ramat de porcs! Ara no trob les claus. Mecagon la gran puta! No em mancaria d?altra que les hagués deixat a l?entrada. Damunt el buda de marès gris que ens havia regalat el cosí Pere que traficava amb material indi. He tret tot quant duc dins la motxilla: Ravel de Jean Echenoz. Contrarevolució (Els fets de Maig de 1937) de Ferran Aisa. Diari d?un boig i altres relats de Lu Xun. Tal día como hoy de Peter Stamm. Poemas de Robert Graves. S de silenci de Sue Grafton. La matèria primera de Francesc Serés. El hombre sin atributos de Robert Musil. F de Justo Navarro. Les dones i els dies de Gabriel Ferrater. Devers sis discos de Tom Waits. Batiscafo Katiuscas d?Antònia Font. La Música Maçònica de Mozart. Un suèter negre de caixmir que me vaig comprar a Torí en la lluna de mel. Unes prada daurades que Sabina no suportava. Tres calçons blancs bruts de calvin klein que Sabina m?havia amagat entre les seves bragues netes. Un sostenidors plens de verrim que eren el meu consolador els horabaixes trists. Una carpeta amb les cartes d?amor que li vaig escriure i que Sabina no va contestar mai. He obert totes les cremalleres. La motxilla sembla un animal punk de dibuix animat que en qualsevol moment pot atacar-me. Com Sabina que si es tem que no l?esper dins el saló per anar a sopar amb els Ripstein tendrà un atac de ràbia i pot arribar d?un moment a l?altre. Els Ripstein, tan nou rics, tan cursis, quedaran ben esculats quan sàpiguen que he desaparegut i que no vull saber res de la feina a la seva multinacional. Ha! Ha! Ha! No seré mai de ningú. Quan he acabat de dir això, per art de màgia, m?he aficat la mà dins la butxaca dreta dels vaquers i les claus han sortit. Mentre col·locava les maletes i la motxilla dins el portaequipatges d?aquell renault vermell i descapotable, que em va regalar mumare quan vaig entrar al banc, he pensat que sempre seré lliure com les bufades de vent o com l?ona que balla per la mar sense arribar mai a la costa. Quan he sortit del garatge m?ha semblat sentir uns crits desconsolats de Sabina que xisclava: Carles! Carles! No m?abandonis! No volia anar a l?estudi de Pere, ni aficar-me en un hotel, i he decidit arribar d?improvís a ca mumare. M?ha demanat per Sabina i li he dit que l?havia deixada per sempre. No siguis nin, que ja tens trenta-quatre anys i ets fill de mare viuda. Què vols? Que faci d?intermediària i ho arregli tot? No sé què m?ha pegat, li he dit de cop. Ella m?ha preparat una valeriana de les que fa servir per dormir i m?ha dit que em tranquil·litzaria. Després ha partit cap a la seva habitació per telefonar a Sabina. No sé quin temps s?ha torbat. M?ha trobat mig adormit. M?ha estamenejat i ha dit: Parteix de quatres, Sabina t?espera per anar a cals Ripstein. M?ha perdonat? Sí, com una mare.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He partit mentre es dutxava. No podia pus. He baixat amb l’ascensor les dues maletes amb tota la meva roba i un parell de llibres. A l’esquena la motxilla. Me’n fot dels quadres i l’escriptori de mon pare. L’únic que he agafat és una punta seca de Miró que em vaig comprar en una subhasta benèfica. El garatge estava molt fosc i no trobava l’interruptor. Algú ha entrat i tots els neons s’han encesos. Cop en sec em pensava que podia ser Sabina que m’hagués sentit tancar la porta pesada de nord d’aquell pis que li compraren els seus pares fa quatre anys quan ens casàrem. M’havia promès que només ens casaríem pel civil. I va voler fer tota la cerimònia a l’església de Sant Miquel perquè em digué que no li posaven el pis al seu nom si no anava amb vestit blanc de núvia, el padrí capellà fent la missa i un bon sopar al Club Nàutic per a quatre-centes persones. No puc suportar-la. L’he patida com una mala malaltia tropical d’aquelles que et surten cucs per davall la pell. M’ha donat angoixa i rutina a voler. I també un poc d’amor. He de reconèixer que sabia xuclar-la com una professional. Emperò això no basta. Quan acabàvem de boixar m’agradava encendre un camel i veure com els niguls de fum es fonien. Era una idea que em recordava l’orgasme: sempre tan ràpid, sempre massa curt. Sabina em fitava amb els seus ulls negres. Mira’m. Pareix que penses en una altra cosa. No sabia què li havia de contestar. Vol, responia fluixet. Vols? I dols!, m’amollava mentre es tirava, draculina, a la iugular i amb la força de la succió em deixava un blau gros i rodó. L’endemà al banc els companys em felicitaven per tenir una dona tan apassionada. I jo feia la mitja. Si ho sabéssiu, pensava, no faríeu el colló d’aquesta manera. Ramat de porcs! Ara no trob les claus. Mecagon la gran puta! No em mancaria d’altra que les hagués deixat a l’entrada. Damunt el buda de marès gris que ens havia regalat el cosí Pere que traficava amb material indi. He tret tot quant duc dins la motxilla: Ravel de Jean Echenoz. Contrarevolució (Els fets de Maig de 1937) de Ferran Aisa. Diari d’un boig i altres relats de Lu Xun. Tal día como hoy de Peter Stamm. Poemas de Robert Graves. S de silenci de Sue Grafton. La matèria primera de Francesc Serés. El hombre sin atributos de Robert Musil. F de Justo Navarro. Les dones i els dies de Gabriel Ferrater. Devers sis discos de Tom Waits. Batiscafo Katiuscas d’Antònia Font. La Música Maçònica de Mozart. Un suèter negre de caixmir que me vaig comprar a Torí en la lluna de mel. Unes prada daurades que Sabina no suportava. Tres calçons blancs bruts de calvin klein que Sabina m’havia amagat entre les seves bragues netes. Un sostenidors plens de verrim que eren el meu consolador els horabaixes trists. Una carpeta amb les cartes d’amor que li vaig escriure i que Sabina no va contestar mai. He obert totes les cremalleres. La motxilla sembla un animal punk de dibuix animat que en qualsevol moment pot atacar-me. Com Sabina que si es tem que no l’esper dins el saló per anar a sopar amb els Ripstein tendrà un atac de ràbia i pot arribar d’un moment a l’altre. Els Ripstein, tan nou rics, tan cursis, quedaran ben esculats quan sàpiguen que he desaparegut i que no vull saber res de la feina a la seva multinacional. Ha! Ha! Ha! No seré mai de ningú. Quan he acabat de dir això, per art de màgia, m’he aficat la mà dins la butxaca dreta dels vaquers i les claus han sortit. Mentre col·locava les maletes i la motxilla dins el portaequipatges d’aquell renault vermell i descapotable, que em va regalar mumare quan vaig entrar al banc, he pensat que sempre seré lliure com les bufades de vent o com l’ona que balla per la mar sense arribar mai a la costa. Quan he sortit del garatge m’ha semblat sentir uns crits desconsolats de Sabina que xisclava: Carles! Carles! No m’abandonis! No volia anar a l’estudi de Pere, ni aficar-me en un hotel, i he decidit arribar d’improvís a ca mumare. M’ha demanat per Sabina i li he dit que l’havia deixada per sempre. No siguis nin, que ja tens trenta-quatre anys i ets fill de mare viuda. Què vols? Que faci d’intermediària i ho arregli tot? No sé què m’ha pegat, li he dit de cop. Ella m’ha preparat una valeriana de les que fa servir per dormir i m’ha dit que em tranquil·litzaria. Després ha partit cap a la seva habitació per telefonar a Sabina. No sé quin temps s’ha torbat. M’ha trobat mig adormit. M’ha estamenejat i ha dit: Parteix de quatres, Sabina t’espera per anar a cals Ripstein. M’ha perdonat? Sí, com una mare.
He partit mentre es dutxava. No podia pus. He baixat amb l’ascensor les dues maletes amb tota la meva roba i un parell de llibres. A l’esquena la motxilla. Me’n fot dels quadres i l’escriptori de mon pare. L’únic que he agafat és una punta seca de Miró que em vaig comprar en una subhasta benèfica. El garatge estava molt fosc i no trobava l’interruptor. Algú ha entrat i tots els neons s’han encesos. Cop en sec em pensava que podia ser Sabina que m’hagués sentit tancar la porta pesada de nord d’aquell pis que li compraren els seus pares fa quatre anys quan ens casàrem. M’havia promès que només ens casaríem pel civil. I va voler fer tota la cerimònia a l’església de Sant Miquel perquè em digué que no li posaven el pis al seu nom si no anava amb vestit blanc de núvia, el padrí capellà fent la missa i un bon sopar al Club Nàutic per a quatre-centes persones. No puc suportar-la. L’he patida com una mala malaltia tropical d’aquelles que et surten cucs per davall la pell. M’ha donat angoixa i rutina a voler. I també un poc d’amor. He de reconèixer que sabia xuclar-la com una professional. Emperò això no basta. Quan acabàvem de boixar m’agradava encendre un camel i veure com els niguls de fum es fonien. Era una idea que em recordava l’orgasme: sempre tan ràpid, sempre massa curt. Sabina em fitava amb els seus ulls negres. Mira’m. Pareix que penses en una altra cosa. No sabia què li havia de contestar. Vol, responia fluixet. Vols? I dols!, m’amollava mentre es tirava, draculina, a la iugular i amb la força de la succió em deixava un blau gros i rodó. L’endemà al banc els companys em felicitaven per tenir una dona tan apassionada. I jo feia la mitja. Si ho sabéssiu, pensava, no faríeu el colló d’aquesta manera. Ramat de porcs! Ara no trob les claus. Mecagon la gran puta! No em mancaria d’altra que les hagués deixat a l’entrada. Damunt el buda de marès gris que ens havia regalat el cosí Pere que traficava amb material indi. He tret tot quant duc dins la motxilla: Ravel de Jean Echenoz. Contrarevolució (Els fets de Maig de 1937) de Ferran Aisa. Diari d’un boig i altres relats de Lu Xun. Tal día como hoy de Peter Stamm. Poemas de Robert Graves. S de silenci de Sue Grafton. La matèria primera de Francesc Serés. El hombre sin atributos de Robert Musil. F de Justo Navarro. Les dones i els dies de Gabriel Ferrater. Devers sis discos de Tom Waits. Batiscafo Katiuscas d’Antònia Font. La Música Maçònica de Mozart. Un suèter negre de caixmir que me vaig comprar a Torí en la lluna de mel. Unes prada daurades que Sabina no suportava. Tres calçons blancs bruts de calvin klein que Sabina m’havia amagat entre les seves bragues netes. Un sostenidors plens de verrim que eren el meu consolador els horabaixes trists. Una carpeta amb les cartes d’amor que li vaig escriure i que Sabina no va contestar mai. He obert totes les cremalleres. La motxilla sembla un animal punk de dibuix animat que en qualsevol moment pot atacar-me. Com Sabina que si es tem que no l’esper dins el saló per anar a sopar amb els Ripstein tendrà un atac de ràbia i pot arribar d’un moment a l’altre. Els Ripstein, tan nou rics, tan cursis, quedaran ben esculats quan sàpiguen que he desaparegut i que no vull saber res de la feina a la seva multinacional. Ha! Ha! Ha! No seré mai de ningú. Quan he acabat de dir això, per art de màgia, m’he aficat la mà dins la butxaca dreta dels vaquers i les claus han sortit. Mentre col·locava les maletes i la motxilla dins el portaequipatges d’aquell renault vermell i descapotable, que em va regalar mumare quan vaig entrar al banc, he pensat que sempre seré lliure com les bufades de vent o com l’ona que balla per la mar sense arribar mai a la costa. Quan he sortit del garatge m’ha semblat sentir uns crits desconsolats de Sabina que xisclava: Carles! Carles! No m’abandonis! No volia anar a l’estudi de Pere, ni aficar-me en un hotel, i he decidit arribar d’improvís a ca mumare. M’ha demanat per Sabina i li he dit que l’havia deixada per sempre. No siguis nin, que ja tens trenta-quatre anys i ets fill de mare viuda. Què vols? Que faci d’intermediària i ho arregli tot? No sé què m’ha pegat, li he dit de cop. Ella m’ha preparat una valeriana de les que fa servir per dormir i m’ha dit que em tranquil·litzaria. Després ha partit cap a la seva habitació per telefonar a Sabina. No sé quin temps s’ha torbat. M’ha trobat mig adormit. M’ha estamenejat i ha dit: Parteix de quatres, Sabina t’espera per anar a cals Ripstein. M’ha perdonat? Sí, com una mare.