ENCONTRE A SON SANT JOAN O EL MAR NU
L?aeroport de Son Sant Joan aquest diumenge, 17 de juny de 2007, és un ventre càlid en què milers de persones de tota casta d?adeenes, històries i nacionalitats, viuen dins un brogit que et recorda amb delícia la remor dels òrgans de ta mare en aquella època, quan nedaves dins el líquid amniòtic. Has somniat moltes vegades que tornaves dins la panxa de ta mare, Blanca Romero Aguiló, i ara somnies desperta això quan arrossegues el teu carretet ple d?estris de neteja per aquells infinits passadissos, avui plens d?una gentada monstruosa. Com si aquell formiguer quotidià s?hagués multiplicat per infinitat de persones que avancen sense ordre ni concert, nervioses, cap a les portes dels fingers que els aficaran dins els ocells de ferro i els faran volar. Ta mare et contava de petita, quan a la platja de Can Pastilla apareixia un avió, que et duien a qualsevol part del Món i tu no ho podies entendre. Però t?agradava pensar en uns ocells de ferro que volaven amb la lleugeresa de les gavines. Qui t?havia de dir que acabaries fent de netejadora d?un aeroport! Et poses a riure. Et ve al cap una altra de les frases de ta mare: Només xerren o riuen totsols els bojos com ton pare. Se?t gela la rialla. Amolles: quin punyetero dia! I ara, venga, a començar un altre torn. Entres per una porta que posa Privat i després de fer un laberint de corredors et trobes de morros amb Margalida Femenies. T?has torbat molt! Ja em feies passar pena. Pensa que avui el Barça s?ho juga tot. Li he dit a en Tono que arribaria a les set i mitja i prepararia uns aperitius. Què et passa, Blanca? Et veig una mica molla. Tu li has contestat que tenies la regla i que per això no estaves per res. Ella t?ha dit que si no et trobaves bé no ho fessis. I tu li has replicat que partís de quatres perquè encara arribaria tard i el seu estimat Tono li armaria un merder. Margalida t?ha pegat una besada i ha desaparegut. Tu has aparcat el carretet i t?has aficat dins el bany. Aquell mirall gegantí amb tants de neons et feia com a por. T?has vist les ulleres liloses i fondes davall aquells ulls tan blaus. Ramon Fluxà, aquell home que et donà tres anys d?infern i una Teresa, quan anava ben empericat es posava tendre i et deia que tenies ulls de mar nu. Això no ho has pogut oblidar encara que fa dos anys que no l?has vist pus. Ulls de mar nu. Et banyes la cara abans que apareguin les llàgrimes i d?una revolada et tanques dins un lloc comú. T?asseus damunt la tapadora i amb molta parsimònia encens un ducados. Xucles aquell primer fum amb tota l?ànima com si fos un bàlsam curatiu. Et poses a riure quan recordes l?alegria que tingueres ahir a l?Ajuntament de Palma. Un dia històric. Si ta mare ho hagués pogut veure! Hi anares amb Teresa. Miràreu per les pantalles tota la cerimònia d?elecció de batlessa. Li contares a Teresa qui era Aina Calvo. Si no fos perquè aquesta dona té molta de veritat dedins no s?hauria fet el pacte. Ella no va amollar. Mira-la, Teresa, és lleugera i forta, sàvia i seductora, lluitadora i senzilla. A mumare li hauria agradat. Quan has sentit una veu de dona que cridava: No ens fallis! has pensat que podria ser ella. Uf! He d?anar a marcar! Has fet tots els moviments de la velocitat com una autòmata i sense tèmer-te?n ja eres a un altre passadís immens, amb el carretet i envoltada de voladors per totes parts. Teresa t?havia dit quan tornàveu cap al Vivero: Mumare, m?ha agradat molt veure una batlessa d?esquerres. El teu uniforme verdpoma ha fregat una dona molt pintada que t?ha mirat com si fossis un objecte. Havies d?anar cap a la zona de seguretat. Els excusats dels policies era la teva primera feina. T?has trobat amb Rocío. Vas cap als segurates? Ells i els civils estan tots tocats amb el futbol. Vertaderament, quan has entrat en aquelles dependències que sempre t?escarrufaven un poc, els has vists tan aferrats al televisor que ni t?han saludat. Coneixies totes les tresques per aquelles sales. Just abans dels vàters hi havia una porta mig oberta. Has amollat el carretet. T?hi has acostat molt a poc a poc. Enfora se sentien els crits dels futbolers. T?has returat quan quasi tocaves aquella retxillera encesa. I has mirat. Al fons. Assegut enterra l?has vist. Era un home jove molt fosc. Tenia el cap entre les cames. Però t?ha sentit. I ha aixecat la fesomia. Els teus ulls blaus i els seus ulls negres s?han tocat una bona estona. Després t?ha fet un gest de set amb les mans emmanillades. Tu has anat a cercar una botella d?aigua del carretet. L?has oberta amb força i li has acostat als llavis. Bevia com un animalet ferit, com un animal perdut en el desert. Mentre et donava les gràcies amb una llengua desconeguda has sabut que allò era el començament d?alguna cosa nova, difícil i bella.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!