UN NOU ANGLE DE VISTA
Fills d’una raça dreturera i forta…
M. C i Ll.
El lloc de l?encontre era perfecte: un restaurant sur-mer amb un petit reservat que pegava vertiginosament sobre els penya-segats de la costa del Tall. Eren tres amics d?infantesa que es reunien un cop a l?any per celebrar els seus èxits. Jaume Alorda, quaranta anys, era cirurgià de la Clínica Febrer, estava casat amb Antònia Felani, professora d?anglès, i tenien dos fills, Sol i Pep. Santi Alós, quaranta-dos anys, era advocat d?una empresa alemanya immobiliària, Stanholf & Rof, estava separat feia dos anys de Magdalena Mascaró, filla única de Viatges Mascaró, i no tenia fills. Joan Servera, trenta-nou anys, era propietari de l?empresa Trast Construccions i no estava casat. El cronista vacil·la. Ha arribat al punt del començament de l?acció. Sap ben bé com succeïren les coses emperò li manquen les paraules polièdriques que podrien contar-ho. No s?atreveix a descriure l?ambient exaltat que hi havia des d?un principi, malgrat que l?aire condicionat creàs una escenografia quasi àrtica. Jaume havia arribat amb retard per mor d?una operació de bufeta que s?havia complicat. Joan era el que arribà primer amb el seu audi4 que feia poques setmanes havia estrenat. Es veia que estava nerviós perquè quan entrà es dirigí tot dret cap al reservat sense saludar Marc Fullana, el propietari, que es presentà tot d?una per donar-li la benvinguda. Mentre escoltava el catàleg de peixos frescs que Marc recitava es deia a si mateix que estava tocat del boll. No hauria d?haver anat mai a aquella celebració. Trobar excuses per ell no era difícil. Emperò era allà, dins aquell menjador que volava sobre el mar i l?horitzó, amb les parets totes plenes de tòpiques marines contemporànies de pintors de moda, i amb aquell home amable que no s?aturava de donar-li conversa. Joan es va fer el marejat just en el moment en què Santi obria la porta amb uns somriures i unes salutacions calidíssimes. Demanaren dos drais, per esperar. Santi tenia bones notícies: la seva exdona que no li volia donar el divorci s?havia enconyat amb un hoteler i es volia tornar casar per l?església. Són dues empreses que s?uniran, viatges i hotels, no et sembla un negoci rodó? Beguéreu massa aviat, com si tots dos estàssiu morts de set. I en demanàreu un altre. Aquí el cronista tremola. Hi ha tota una intriga, que neix de Joan, i que no sap com fer-la sortir sense precipitar els esdeveniments. El tercer drai és el moment exacte de l?arribada del tercer personatge, Jaume, d?aquesta comèdia casolana, just en el moment en què hi ha un nou pacte de centresquerra dins un decorat social amarat de corrupcions. (Cal no oblidar-ho. Estam hipotecats per a mig segle!) Jaume és molt efusiu i pega dues bones aferrades pel coll als seus amics mentre maleeix aquelles pedres biliars. Tot el temps hi haurà aquesta diferència alcohòlica entre ells tres. Brinden per ells amb els tres drais nous de trinca. Jaume, quan ja han devorat els entrants parlant de futbol i d?euros, els confessa, amb tot l?impudor de certs homes tendres, que està més enamorat que mai d?aquella professora d?anglès seva. La troba com a rejovenida. S?ha tenyit de ros platí i no s?atura de fer coses. Ara fa poc ha organitzat una trobada de traductors. Sempre li falta temps. Jaume, d?amagat, li prepara un viatge a la Patagònia, que era el seu somni mentre festejaven. Joan ha empal·lidit en sentir allò i s?ha posat a fer l?animal. No hauria d?haver vingut, pensa d?una forma obsessiva. I en aquell moment li falta temps a Santi per demanar-li mirant-lo als ulls: Tu, fadrinango virguer! Ho duus molt amagat, punyetero! M?han dit per cosa ben certa que festeges. Et varen veure al Rififí amb una rossa descollonant. I, a més a més sé que hi has anat tres vegades seguides! El cronista ha de congelar la imatge per pensar en la possibilitat d?un desenllaç vertader: ni políticament correcte, ni happy end. I això no és bo de fer en aquest cas en què els personatges tenen un joc que el desig ha complicat molt i que l?amor ha trastocat. Amollem la imatge i escoltem els comentaris que fan mentre assaboreixen una porcella amb anfós extraordinària. Joan es veu acorralat i fuig d?estudi a les totes. Jo, festejar? Has perdut el cap. Aquesta del Rififí és una sueca que em persegueix nit i dia. I em diu tot el temps: estic empardalada amb tu. No us fa gràcia? Sí. Ha estat un dels efectes terribles de l?esperit destil·lat. Amollar coses de les quals te?n penediràs abans d?acabar de dir: estic empardalada amb tu, no ho xiscla una sueca. Jaume, primer de tot ha tornat vermell com un pebre de cirereta i, després, ha pegat una xuclada tan fonda a l?havà que, tot seguit, s?ha posat a tossir amb una ofegor tan gran que semblava que tot l?aire li fugia del cos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
hola passava de quasualitat i m’he quedat una estona amb el teu relat, felicitats
salutacions des de Reus
ja esta`tot dit: llegir-te és un dels grans plaers d’ aquest món.
Jaume Fàbtrega