BARCELONA, DOS DE MARÇ DE 1974: ASSASSINAT DE SALVADOR PUIG ANTICH
Passejava per foravila i m’he topat amb en Salvador. Què fas? Peg una volta per la ruta del colesterol. S’ha esbutzat de rialles. I jo només veia que l’havíem deixat morir, a les deu menys vint, amb el garrot vil, en aquell llunyà matí gris i tapat d’una Barcelona lluitadora que no havia pogut aturar, amb tots els procediments de la justícia i la demanda de clemència, la barbàrie mortal de Franco i de tota la societat que, quan ja feia el bategot, sostenia el dictador. Ploràvem, cridàvem i corríem davant la presó Model i els encontorns ocupats pels grisos a cavall, a peu i en jeeep, i la guàrdia civil. En Salvador m’ha caçat al vol. Cal seguir lluitant, company, ara més que mai, per les paus i les llibertats, per la justícia i els drets dels humans. Per la felicitat de la bona gent que busca la felicitat. Mira com aquestes flors d’ametller lluiten per ser fruits. Ho veus? Ho veus? I la terra lluita per ser aliment. I el cel lluita per donar alè. Ho veus? Els ulls m’espirejaven.
Així hem caminat molta d’estona per la vida vitenca del record i
quan ja començava a fer capaltard ens hem acomiadat com a dos companys vers.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El 2008 encara hi ha molts d’assassins com els que varen matar en salvador, si manassin els altres ho sabriem bé¡¡
Anau tots i totes a votar dia 9 perquè hi ha coses que poden tornar…
Sí, aquella tarda entrava a la Meridiana amb un amic i el seu Seat 850. El tumult i les corredisses eren monumentals. La trista “grisapo” darrera de joves que expresaven tot l’odi envers aquells analfabets funcionals, vestits de gris…Vam estar a punt d’atropellar un d’aquells animals, vestits de gris. Quina llàstima no haver-ho fet!! I tota aquella lluita per trobar-nos amb una constitució “pinotxetista” que ens la volen encolomar com a “democràtica”, defensada per un “tribunal constitucional” que l’afer dels “Albertos” l’ha deixat ensenyant la realitat d’allò que n’és.