ERA UN HOME QUE DUIA A L’ESQUENA UN RELAT FEIXUC
La segadura del coll plena de filets vermells que rajaven. Aquesta imatge m’ha obsessionat tot el passeig.
Com entra la fosca entre els cants dels ocells i els apaga!
No sabia que podia ser aquella fal·lera.
Un cap tallat com un pilot de fang dins els solcs era una llavor impossible.
D’allà calia treure una història que em trabucava els sentits i m’omplia el ventre d’emotivitats turbulentes.
Com en un film de David Lynch on algú trobava una orella en el jardí.
Tendresa i horror a parts desiguals.
Un cap separat del cos no té sexe i tot és ell sexual: l’òrgan sexual: l’aparell sexual: el cervell.
Una fressa de paraules llunyanes m’arribava de no sabia on.
El massís de Salern era una taca negra que s’esborrava dins la contraclaror d’un sol post.
A la vila el campanar tocava hores.
Dins mi covaven desitjos vehements d’escriure la biografia d’aquell cap perdut.
I no em sentia amb cor de bastir un itinerari d’aquell descobriment.
Em trobava com si em passasin moltes de coses alhora.
Si algú m’ha vist era un pelegrí que va cap a la fita ardent en el fondal del crepuscle cada vegada més gelat.
Tenia una fretada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un post una mica llarg que espero abans de dissabte…
Un post una mica llarg que espero abans de dissabte…
La vida és somni.
Com Bobby Fischer perdut en la fredor d’Islàndia i allunyat de l’escalfor de l’indústria de les bombes, Bush i el ‘seus’ o la fredor d’aquell mort en la creu allunyat de tot poder que tots semblen coneixer i alguns treuren profit.