22 de gener de 2008
Sense categoria
2 comentaris

DRECERA AL CONTRALLUM D’UNA AULA

Aina Maria Centelles, prepares la classe de primer de batxiller com si fos el darrer que fessis en la vida. Has decidit que els llegiràs el conte La dríada d’Andersen. No sé on aclarires que el va escriure el 1867 després de visitar l’Exposició Universal de París. Què hi va veure en aquells pavellons enrevoltant Trocadero on es mostraven tots els descobriments de l’època futura? Segurament va intuir que les noves tecnologies obririen les portes del món màgic. Cop en sec, Julià Servera, m’ha regirat i he pegat un crit. Què tens? Des d’ahir quan em veus et passa alguna cosa. No li vols dir que un estudiant et va pegar una galtada amb la mà morta. Si li haguessis posat mig punt més no hauria passat. No volgueres donar cap importància a la feta. Anares al lavabo i et tapares amb maquillatge la vermellor. Després digueres a Nené Cotoner, la cap d’estudis, que tenies una mala regla i partires, i el vespre sopàreu amb Julià a un restaurant xinès. Begueres massa sake i la tornada t’imaginares que estaves en una muntanya russa. Quan boixàreu vares tenir la sensació que l’estudiant et violava mentre et tractava de bagassa. Pegares un xiscle i un cop de puny al nas de Julià. La sang és molt espantosa. Haguéreu de canviar els llençols. Li digueres que duies dies molt nerviosa perquè t’havien de fer una biòpsia a un pit. Anares a preparar una camomil·la i et tirares tota l’aigua bullent per damunt. La farmaciola estava dins el bany. Corregueres a cercar l’halibut i Julià dormia amb el cap avall i les cames altes. Agafares una manta i et col·locares al sofà del saló. Prengueres un orfidal. La veia com si fos de veres, viva: una fada petita i lluent. Em mirava i es posava a volar amb aquelles aletes de papallona resplendents d’escates diamantines. I quan més entretinguda estava l’he fitat: un funcionari molt semblant a Toño Vidal, un alt funcionari d’educació, cínic i viperí, que et va fer la vida impossible a l’altre institut. Tothom sabia que se separava de la dona perquè era molt aficionat al porno dur. Estava dins la cabina d’un peep show. Mira la parella que s’ho fa rera el quadrat de vidre com un desesperat. Ha tancat la porta en fort i s’ha baixat els calçons. En aquell moment li sona el mòbil. És Lieta, la seva filla de set anys, que vol que li expliqui un conte abans de dormir. La fada pega xiscles com una boja perquè ha quedat enganxada al visc que un caçador ha posat damunt el tronc d’una alzina. La fada diu que renucia a la immortalitat a canvi d’un dia de vida humana. Ha travessat per davant el film Cielo sobre Berlín on un àngel tenia un problema semblant. Un llamp destrossa l’alzina i et despertes. Bufff! Són les vuit! Julià ha preparat el berenar. Té el nas amb un cop blau. Li tornes demanar perdó. Per què has dormit al sofà? Tenia por de despertar-te. Arribaré tard a l’hotel. No aniràs al metge? Però si ja estic bé! Parteix amb una besada suau. Tu has d’anar a l’institut. Avui no tens classe amb ell. Però tems que la nova no hagi corregut. T’has maquillat amb cura. Vas tot el matí erugada pels passadissos sense saludar ningú amb un llibre a les mans. Als estudiants de la segona hora els deixes fer el que volen. Escolten música amb els ipod i els mp3 i telefonen amb el mòbil. No et sents amb cor d’explicar Andersen. A la sala de professors no hi has parat. Una companya et volia mostrar les fotos del viatge a Venècia i li has dit que anaves a la biblioteca. La cap d’estudis t’ha fet avisar per un bidell. Segur que t’haurien denunciat. Senzillament t’ha dit que l’estudiant havia pres la nota que li havies posat com un insult. Que calia anar amb compte. Tu has vist la fada com explotava dins el llamp.

  1. Sóc Toño Vidal, pornoaddicte; molt de gust. Voldria
    dir, però, que no em vaig separar per ser-ho. Maca, la meva ex, n’estava
    encantada, d’aquesta meva addiccció, i executava amb una delectació d’altre món
    totes les propostes que li feia llevat de… Tant se val: em deixà per na Bruna
    Clotet, la meva terapeuta. No esperava mai aparèixer en un relat seu, senyor
    Mesquida. I aquest és magnífic. Tot un honor que no sé com agrair. Vol saber
    com acabà la meva història amb Maca?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!