Plagueta de Bord

Mateu Coll ens ofereix llibres inèdits, com si fossin ciutats invisibles d’Italo Calvino, en un llenguatge que és poesia pura i lloança a l’art i a la destresa de l’artesà. Són llibres que no es llegeixen, llibres que no volen ser llibres, creats com a suports meravellosos, estructures cristal·lines o plans infinits on l’escriptura no està convidada a pronunciar-se. Podrien ser els llibres perfectes, els llibres impossibles. Llibres circulars, llibres tancats, llibres voladors.

Amb aquesta proposta Mateu Coll ens convida a gaudir d’una exposició en què trobarem els llibres que no arribarem a llegir mai i els llibres que voldríem arribar a escriure algun dia.

En aquest diàleg entre llibres, Dolores Sampol ens obre el seu diccionari pictòric, extens vocabulari cromàtic ple de significat compositiu. Sampol ens torna a demostrar, en una narració pulcra i velada, la perdurabilitat de les obres i, sobretot, la bellesa de la paraula escrita.

Amb aquest diàleg extraordinari entre les paraules –pictòriques— de Dolores Sampol i els llibres –sense paraules— de Mateu Coll, comprenen que el llenguatge i les seves fórmules transmissores no són úniques ni immutables i és justament quan aconsegueixen escapar del convencionalisme on troben la llibertat i la bellesa.