22 de juliol de 2013
Sense categoria
0 comentaris

llibres fresquets

PER PASSAR EL TEMPS SENSE MATAR-LO. Aquests dies (i nits) de les primeres calors de l’estiu he cercat tot un conjunt de llibres fresquets, desembafadors, d’aquells que hi pots entrar i sortir amb la facilitat de fer-ho a peu pla. El primer que m’ha acompanyat, i m’acompanya perquè també resulta molt rellegible, és Bloomsburiana, jocs de sobretaula (Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona), de John Cromartie.

Aquesta bella edició catalana, amb dibuixos de José Maria Lavarello, l’ha feta una bloomsburiana de cap i de cor, Sílvia Rocaguinarda. El motiu d’aquesta traducció el dóna en el pròleg: “El perquè d’aquest agullonament m’és difícil d’explicar: tanmateix sento un feeling molt nostrat cada vegada que llegeixo certs autors anglesos tals com Virginia Woolf, Leonard Woolf, Lytton Strachey, Edward Morgan Foster o David Garnett, per citar-ne només del Grup de Bloomsbury. Deu ser per això que sempre que m’he passejat per la Gordon, la Tavistock o la Blommsbury Square m’he sentit a casa, és a dir, al Turó Parc o a la placeta del monestir de Pedralbes, per centrar-ho un xic.” En les dos-centes seixanta planes el lector pot trobar un recull d’històries-biografies curtes basades en la vida real de cadascun dels components del grup bloomsburià fetes amb un llenguatges engrescadors i entretinguts. Hi ha informació clara i estil ple de matisos—des de l’àcid més pujat i corrosiu al dolç més eficaç— d’un escriptor que ha fet un excel·lent exercici d’imaginació literària i ens ha ofert amb poques pinzellades uns retrats molt exactes de les dones i els homes que crearen una fita històrica en la literatura, l’art i les relacions humanes contemporànies. A través dels diferents perfils fets amb cal·ligrafia i amb molta de saviesa podem veure el naixement, la joventut, les passions, la sexualitat, les relacions, les lectures i les escriptures d’aquests avançats anglesos de principis de segle XX que practicaren les llibertats personals més radicals i també les artístiques i ens deixaren unes obres que són el fonament de la nostra modernitat. Un llibre absolutament recomanable.

Consider Stefan Zweig un dels escriptors que més m’ha impressionat per l’elegància del seu estil, la delicadesa i la profunditat en la descripció dels sentiments i la seva extraordinària capacitat narrativa. Això ho vaig descobrir amb els assatjos i les biografies, els contes i les novel·les de la biblioteca de la meva mare quan tenia quinze anys. I record que quan va caure en les meves mans una edició sudamericana d’aquesta obra, Carta de una desconocida (Acantilado), era un horabaixa d’estiu a la casa de la meva padrina del Terreno. L’hora de la sesta. Tota la família havia anat a descansar a les cambres. Feia molta de calor. I jo, d’amagatotis, vaig anar al lligador on hi havia unes prestatgeries amb molts de llibres i vaig agafar la novel·la primeta d’Zweig, vaig amagar-me a una escala interior que duia al terrat i on feia una fresqueta extraordinària. Allà, assegut a un escaló, vaig viure l’aventura d’aquest home que llegeix una carta d’una dona que li diu coses així: “Si sostienes esta carta en tus manos, sabrás que una muerta te está explicando aquí su vida, una vida que fue siempre la tuya des de la primera hasta la última hora. No te inquietes por mis palabras; una muerta ya no quiere nada, no quiere ni amor, ni compasión ni consuelo. Sólo quiero una cosa de ti, que creas todo lo que te confiesa mi dolor, un dolor que solo busca amparo en ti. Lo único que te pido es eso, que creas todo lo que te cuento: uno no miente en la hora de la muerte de su único hijo.” Les paraules em trasbalsaven, la veu d’aquella dona m’arribava a fondals i abismes interiors i aixecava sensacions que no havia conegut mai. Aquesta és la força de la literatura bona. Tenia i tenc tot el llibre ple de frases subratllades. Aquestes frases que s’han clavat en la fusta del meu cos i han fet forat. Sé que em vaig llegir la Carta de una desconocida d’una estirada. I quan vaig acabar tenia el cor estret i la bella sensació d’haver descobert una nova terra i un nou cel. I la relectura tants d’anys després ha aconseguit ferir-me, enlairar-me i emocionar-me de bell nou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!