L’U
Amb els cinc sentits mir pasturar el ramat
Amb els cinc sentits ensum cada ovella
Amb els cinc sentits escolt cada bel
Amb els cinc sentits toc cada cos
Amb els cinc sentits pas gust de tu.
Còmplice el llegidor, dins el silenci clar,
es retira, entotsolat tot ell per la passió
d’aquella obra que ses mans sostenen,
i dins l’íntim palau de voluptats
comença aquell viatge de risc sense repòs.
Còmplice el llegidor es perd per travessies,
per comellars, per vols, per equacions,
per oceans de temps, per mutants
sons i caceres, per cridòries d’esglai,
per dreceres si cau no cau al fondal,
per trebolins i espais fets memorial
agut de l’infinit gaudiment.
Còmplice el llegidor sura de gust
i amb els cinc sentits fa el bategot
d’anar-se’n pler enllà, en els cims
en què per un mínim tremolor
s’aferrarà al més fons, on de sentir
perds el sentit fins al retorn.
Còmplice el llegidor es refà
i comença de bell nou a trescar
per les lletres, pel buit del paisatge,
pel ramat immòbil que asserena
i llegeix cada cos amb tota cura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En tinc un de sentit, i prou (i aquest prou és d’un alè immens que no toca mai fons). És un sentit que avança i no pas en vies d’evasió i de dissimulació, sinó que avança assumint les dues realitats que em defineixen: la pròpia feblesa i l’AMOR de debò.
El meu sentit es diu esperit de FE i prenc aquesta realitat que m’hissa sempre per damunt de la meva condició.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!