7 d'agost de 2012
Sense categoria
0 comentaris
i les roses místiques estaven músties
Diari d’un vellard (XXXIV)
M’instal tot sol al cafè Líric. Darrere els vidres. M’imagín que esper un al·lot bru que vaig veure ahir quan sortia del mercat de l’Olivar que duia un shorts vermells i una camiseta verda i reia amb unes dents molt blanques amb un company que semblava que li contava coses divertides. Els vaig seguir fins a l’església de sant Miquel, després davallaren cap a la Costa de la Pols. I em vaig sentir com si l’acabàs de conèixer.
Ara l’esper. Potser en qualsevol moment entrarà dins el cafè i vindrà cap aquesta taula.
M’instal tot sol al cafè Líric. Darrere els vidres. M’imagín que esper un al·lot bru que vaig veure ahir quan sortia del mercat de l’Olivar que duia un shorts vermells i una camiseta verda i reia amb unes dents molt blanques amb un company que semblava que li contava coses divertides. Els vaig seguir fins a l’església de sant Miquel, després davallaren cap a la Costa de la Pols. I em vaig sentir com si l’acabàs de conèixer.
Ara l’esper. Potser en qualsevol moment entrarà dins el cafè i vindrà cap aquesta taula.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!