Plagueta de Bord

Diari d’un vellard (XI)
Avui era com si tots els al·lots que veia sortissin d’un càsting per a una pel·lícula de porno dur. Feia un dia primaveral i volia menjar cireres. Primer, per la plaça de l’Olivar he vist quatre quillos que m’han semblat obscens, amb els seus cabells i ulls foscos, trets sensuals i toscos, braços musculats i cos i cames sòlides: una bellesa de bastaix. Les cireres m’han vigoritzat. M’han donat fortor. He notat uns viscositat al cap de la fava. Segur que he tacat els calçons blancs.
Devora la LLotja n’he vist un, d’adolescent, del qual m’ha excitat el caparró tendre i intel·ligent i unes cames àgils, nervioses i lluents. Duia uns shorts de tergal blau fosc poc cenyits i no tenia quasi paquet.
Cal recordar sempre que som un testimoni del que cont i que el real i l’irreal són el mateix.
M’ha vengut aquesta foixada mirant les cames elegants d’un al·lot negre que va amb aquests horribles pantalons pirata que fan malbé les proporcions corporals.
Quin gust, les cireres!