Plagueta de Bord

I he trobat un text de l’amic i poeta Arnau Pons que diu les mateixes coses, i molt ben dites, que jo escriuria. És una desgràcia aquesta miopia del PP. És una desgràcia perquè anam cap a la berlusconització, cap a la campització, cap a la desertificació plana i llampant de la vida cultural. I això és una catàstrofe. El PP hauria de ser prou intel·ligent per veure que la cultura pot donar llocs de treball i ajudar al turisme en unes illes com les nostres.
Llegiu n’Arnau amb atenció:
Arnau Pons: ‘Ben gestionada, la cultura pot ser un incentiu econòmic’

Encara que a primer cop d’ull hi pugui haver una certa afinitat entre cultura i educació, l’experiència ens diu que una conselleria d’Ensenyament és tan complexa i demana tanta dedicació que per força la cultura quedarà relegada a un segon pla. No hem d’oblidar que el món universitari inclou també la investigació. El nou conseller representarà alhora mestres, professors, investigadors, creadors i intel·lectuals. Per tant, si pensam en els afectats, és evident que la cosa no pot funcionar bé mai d’una manera equitativa. El fracàs escolar a les Illes fa feredat. Hi ha uns problemes molt greus que s’han d’entomar. La persona responsable no donarà l’abast. És impossible. I dubt que el PP de cop i volta vegi la cultura com una prioritat. Més aviat és un partit que l’ha feta servir sempre com a coartada. Si a sobre hi ha pocs recursos, la primera que patirà serà la cultura. És així.

I tanmateix, ben gestionada, la cultura pot ser un incentiu econòmic, i
fins i tot una font d’ingressos per a les arques públiques. No
contamina. Alimenta l’esperit. I enriqueix el nostre patrimoni. Això
hauria d’interessar un govern, i més encara un govern de dretes que
tengui una certa pretensió de fer bé les coses. Per això no hauria
d’escatimar-hi esforços ni doblers. Tothom sap que la cultura crea llocs
de treball. Basta pensar en les persones i en els mitjans de producció
que permeten l’existència d’una exposició, d’un llibre, d’una obra de
teatre, d’un museu, d’una companyia de dansa, d’una pel·lícula o d’un
concert. No es tracta de facilitar només la feina als creadors. Cal
pensar també en els efectes colaterals que té una bona política
cultural. Ens agradi o no, en el cas de les Illes, el turisme i la
restauració són els primers que se’n beneficien. Perquè la cultura té un
reclam innegable. I això hauria de menar el PP a considerar-la com una
necessitat bàsica, ja que genera les condicions necessàries perquè
puguin donar-se altres tipus d’activitats. És a dir, la naturalesa de la
cultura, pel seu caràcter crític, fa que hi hagi una major exigència,
o, si més no, una voluntat d’exigència i de qualitat també en altres
àmbits.

No puc negar el meu pessimisme davant la política cultural del PP. Quin
ha estat el llegat cultural d’en Matas? Quina política cultural hi ha
hagut, amb el PP, al País Valencià? En quin estat es quedarà Itàlia si
mai arriba a superar l’època Berlusconi? Perquè hem de tenir present que
la recuperació, en l’àmbit cultural, és sempre molt més lenta.

El fet és que la dreta sempre farà ballar la cultura entre dos extrems:
d’un costat, un folklorisme decadent, i, de l’altre, uns projectes
faraònics d’efecte devastador, voltats de corrupció i amb una molt prima
pàtina cultural. Com ha dit no fa gaire n’Agustí Villaronga, amb
aquesta supressió encara tenim més motius per estar indignats.

Arnau Pons, poeta, assagista i editor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!