«Bells verds: viatges al plaer entre
segles». Lectura ardent de Pepa López i Biel Mesquida
A les 22.00 h
Verger del Museu Marès (pl. de Sant Iu, 5-6)
Autors participants: Biel Mesquida i Pepa
López
Lectura de poemes hedonistes, luxuriosos, pornogràfics, d’amor i de
sexe i viceversa entre els cossos que van forts amb l’humor i el gust
com a lubrificació. La cantarella de les gloses verdes populars
mallorquines s’encreua amb les paraules incandescents del Llibre de
l’Amic i de l’Amat de mestre Ramon Llull. Anònims picants i
grollers dels segle xvii són els preludis dels concrets coents del
segle xx amb els poetes dels dos sexes de l’esperit Cediel, Estellés,
Marçal, Massanet, Mesquida, Mezquita i Ramis. La complicitat de Biel
Mesquida i Pepa López al servei de literatura d’alta temperatura.
Vet aquí dos pomes del recital:
DOS
POMES DE BELLS VERDS
Àvidament ressegueixo amb la
llengua
el contorn de les teves
paraules,
en copso la textura i el relleu
i el mordent que m’aviva les
dents.
Al mossec de les meves paraules,
la teva ment se m’obre com un
fruit
i la polpa se’m fon, carn
endins.
Maria Mercè Marçal
—————————————————
«Mir lo que fa, que el posa
massa baix!
Aix, com és gros, i com més va,
més creix!»
Ell li respon: «Callau que ara
mateix
direu que el món no té millor
encaix.
Estrenyeu fort les dents, no
digau “aix”,
que em fereix en lo cor cada
panteix.»
Ella respon: «¿Què no voleu que
em queix?
¿Pensau que jo tinc forces de
bastaix?»
A la
que diu això, lo puntet cruix
i deixa entrar dedintre tot lo
boix,
que és cosa d’espantar la mel
que n’ix.
I quan hagué acabat, tornava’s
fluix,
I a la que volgué dir «ja es
torna moix»,
«Ai, ai», digué, «senyor, que
tota em pix!»
Poema picant del segle XVII. Anònim.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!