D’AQUELLA
GUERRA VINGUÉ AQUESTA PAU. Primer de tot una frase del mestre i amic Joan
Fuster per fer de preludi: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra
nosaltres.” De la guerra del 36 del segle passat, un aixecament feixista d’uns
generals traïdors a la República, tenim aquesta pau. Una pau carregada
d’injustícies vives dels morts, dels assassinats, del cantó republicà, dels
rojos. Una pau en què, encara, cal lluitar per les evidències del mal històric
i, encara, ben encarnat en el sofriment de molts cossos humans.
Una pau en què
les idees dels grans mestres republicans sobre l’essencialitat de
l’educació i
la cultura per a tots els individus de la societat encara no és
possible; en
què les idees sobre el valor de la conservació i desenvolupament de la
cultura
i la llengüa pròpies en un estat federal (la catalana, l’eusquera i la
gallega)
només és un començament minoritzador amb algunes bones intencions; en
què els
pensaments d’igualdat entre les persones de qualsevol sexe, de justícia
perquè unes
capes socials no suquin a les altres, la llibertat que
impregni els subjectes i la societat és una lluita que
cal no amollar cada dia. Una pau en què encara no s’han pogut recuperar
molts
dels cossos de persones assassinades,
en què encara no s’han pogut esborrar les farses dels judicis
feixistes,
en què no s’ha pogut recollir una dita memòria històrica que necessitam
sens
falta, com el pa, per saber d’on venim, quina genalogia ens conforma i
d’on
surten tantes de malures socials i personals que hi ha i que encara
provenen de
la dictadura. Podria posar exemples a voler i a balquena. Moltes de les
darreres novel·les europees que he llegit aquests darrers temps furguen,
fan
excavacions i recerquen per aquest segle XX, el segle de la megamort,
d’on
encara hem d’exterure moltes de lliçons per als humans del segle XXI.
Perquè
l’ou de la serp ben viu torni nial, per no reproduir el carnatge. Les
forces
del Mal les reconeixereu cop en sec: cerquen l’amnèsia, l’oblit, la
confusió
amb excuses tan demagògiques com la de no obrir ferides. Però si les
ferides
estan obertes i sagnats per mor d’aquesta mateixa amnèsia que no permet
tancar-les!
Per
tot això, i per moltes més raons de saviesa, civilitat i, sobretot, amor
a la
veritat, estic molt content que el desaparegut i noble polític Josep
Moll
Marquès, un dels fills d’aquest savi Francesc de Borja Moll, estudiàs,
transcrivís, fes un pròleg, unes notes i, a partir de la fotografia de
la
documentació original de Josep Ramon Femenies, tingués cura d’aquesta
obra
magna que s’hauria d’ensenyar en els instituts de secundària: Crònica d’una infàmia. El procés contra
Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques (Col·lecció
els
Treballs i els Dies, Editorial Moll). No és bo de fer agafar el llibre
perquè abans d’obrir la primera plana es veuen les fotos d’aquells
quatre homes
bons que apareixen en el retrat amb uns ulls i unes expressions que
mostren la
intel·ligència humanitzadora que desprenien. He visitat les sales de
l’antiga
Escola d’Arts i Oficis on es celebrà el simulacre de judici, he vist les
presons dels castell de Bellver on foran tancats i he visitat l’antic
Hospital
Provincial on Emili Darder va passar la darrera nit envoltat de metges,
que el
reanimaven contínuament perquè no es morís abans de matar-lo oficialment
en les
tàpies del cementiri i així fer un escarment públic i un robatori
privat,
perquè el béns de Darder foren expoliats amb totes les nocturnitats i
traïdories dels feixistes, dels benpensants i dels militars sublevats
contra la
República. El llibre s’ha de llegir a poc a poc i en dosis homeopàtiques
perquè
el Mal d’aquella farsa de judici encara fa mal. I veus uns inculpats que
estaven condemnats avant la lettre
per uns militars faccciosos i feixistes, com diu molt bé Moll, que
volien amb
aquell simulacre de judici demostrar que existia una juridicitat, una
legalitat, quan la sentència ja havia estat decidida per ells. I el que
fa més
mal és la roïndat espiritual, la misèria moral, les mesquineses d’uns
testimonis falsos que inventaven les mentides, els complots i moviments
revolucionaris, que actuaven per les motivacions més baixes de l’ésser
huma:
odis personals, revenges, rencors i també doblers. Tots els valors
republicans
eren convertits en matèria perillosa i motiu de mort. Llegir-ho amb les
paraules dites i transcrites i signades és terrible i alliçonador. Un
llibre
necessari, recomanable i que tothom hauria de llegir sien quines sien
les seves
idees. Aquest teatre de judici ens diu tant i tant d’allò que no vol
escoltar
ningú. Acabaré amb una citació in extenso
de l’excel·lent pròleg de Josep Moll que aquest cronista posaria com a
banda
del llibre: “Alguns, els de sempre, diràn a què ve publicar ara les
proves
d’aquella ignomínia. La resposta més clara i senzilla la va donar el
jutge
togat militar que va concedir l’autorització a Josep Ramon Femenias per a
consultar i fotografiar tota la documentació del procés: «Que
se publique para que se sepa la verdad, y que jamás vuelva a
suceder un hecho como éste.». Aquí la teniu a la veritat.”
Lectors
bons i fervents, un llibre per llegir a poc a poc i en profunditat.
Descobriràs
el sentit de moltes de coses que passen avui mateix. Sembla mentida com
el passat il·lumina el present!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!