ARA INCINEREN AL POETA JOSÉ-MIGUEL ULLÁN

Ahir es va morir. Ara l’incineren, a les 19.15 al cementiri de La Almudena de Madrid.
el vaig conèixer en persona i en lletra els anys setanta. El vaig estimar en persona i sobretot en lletra. Ens trobàvem molt de tant en tant i sempre era el mateix: educat, crític, seductor.
Era sintètic, brillant, exigent, antitòpic, obert, rialler, fascinant, divertit, engrescador, lúcid, amic dels seus amics, excepcional, savi. Va fer de tot: periodisme, crítica, gestió cultural i, sobretot, poesia. Aquest volum, Ondulaciones. Poesía Reunida (1068-2007) del Círculo de Lectores/ Galaxia Gutenberg, de 1327 planes em farà companyia molt de temps.
Que siguin aquesta versos de José-Miguel Ullán, que ha triat el seu espós, l’amable Manuel Ferro, un possible epitafi per a un amic que va escriure el seu nom sobre l’aigua:
«Vive en verdad por los adioses anda troncha los lazos que al abismo te
unen urde el borrón y cuenta nueva diles que no hay más raza que el
azar que no hay más patria que el dolor que todo
que todo es frágil y
la muerte incluso

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *