NO HO POTS ENTENDRE
Fores feta per dir les coses amb una claror indirecta.
Aprengueres llenguatges de velles que et mostraren els noms nuus.
Barrinares amb paraules abans de conèixer la saliva d’un home.
Inventares contarelles amb les àvies sàvies mesclant els colors de les hores i les clarors de la foganya.
Avançares per dreceres ran de cocons de sal i punxes de ganivets als roquissars de la marina i caigueres quan corries cap a les ones altes i et feres un xap a la mà dreta: com un sexe obert, badat, com un estigma ixent.
Aràlia, des de Sevilla t’anomen com una raresa del passat, com un llumeneret blau on arribaré algun vespre com aquest en què hi ha àngels lluents de gessamí als cap de cantons i no puc deixar d’oblidar-te amb les velocitats dels planetes immòbils, amb les forces gravitatòries de la lleugeresa, amb l’atracció de l’hidrogen i l’oxigen tancats dins un catalitzador tudat d’argent, amb extenuades invitacions a la discòrdia.
No sé si em manques, Aràlia, quan través el pont sobre el riu i ni veig la Torre del Oro fonent-se entre les aigües.
Eixut com un desert no par.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha contrades que deuen ser preservades i edificis restaurats i mantinguts. El reciclatge permet contruïr i cohesionar a partir del que hi ha. L’enderroc i obra nova a tot arreu, sense mirar pèl, en milers d’apartaments autistes incomunicats i teledirigits per interesos expurs. Podriem dir per que aprofita ara la Torre de Oro, per res. Però les autolimitacions de les potencialitats a través del que existeix i pot rebrotar és el mateix que llençar les coses a pedre o donar-les per perdudes abans d’hora.
És l’article que publica a l’Avui d’avui Isabel-Clara Simó. És quan les paraules són com un sagrament, és quan volen dir qualque cosa que només una força tan aclaparadora com una conversió repentina podria igualar. És quan, més enllà de la brutícia i de la podridura que ha vingut amb un estol de rates de claveguera a apoderar-se d’allò que més estimàvem, encara ens deixa trobar la força que ens permetrà remuntar la misèria i la brutícia i convertir la nostra vida en una cosa realment gran i valuosa: només escurant els dos plats bruts de la sopada i, en acabat, escrivint de tot plegat.
Aràlia