I els versos de Perelló em fan més lluent tota cosa, m’ajuden a espolsar-me tanta d’ofegor que m’ataca, em fan molt de bé.
I per això en copii un que ja he llegit set vegades.
Le besoin du Sud
Mai no han sabut d’on li ve
voler ser de lluny, el desig
que el pinta dejú dels deserts
i malalt d’Àfrica.
Dromomania, li digueren,
i no té cura. Si de cas,
els dies fats d’un balneari
posaran remei eficaç
a les delícies
de la fugida.
Del silenci erm de les dunes,
l’agitació de la selva,
la pau d’infern de la sabana
ni fer-ne el tast que s’ofereix
als turistes a la recerca
del món intacte.
L’han assegut a la porxada,
i l’han privat de llegir Stevenson.
Res li consenten,
l’únic consol que li permeten
és passar desapercebut
i veure lliscar els trens que fugen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Podriem dir que del 1936 a 1945 van rebre el colp feixista més dur a nivell només el mal de mort física tant a l’Estat espanyol com a Europa -però a un altre nivell- i això només com morir d’un mal constipat o la peste negra.
A l’Estat espanyol a la dictadura encara hi havia una consciència més o menys col.lectiva on es podia distingir el blanc del negre amb nitidesa.
Però és des de la transició democràtica on de veritat s’han patit les conseqüències del colp feixista del 36 amb la desorientació total i a destemps i l’incapacitat de distingir el blanc del negre, és on s’ha produït el veritable mal pspiquic col.lectiu esdevingut, amb la total perdua del nord i per tant dels valors tramesos de generació en generació, el veritable colp mortal.
De tal mena que el desert psicologic a l’Estat espanyol avança en sentit contrari a Àfrica on hi és tanmateix només el desert natural fisic per exel.lència.