L’ANY DARWIN ENS FARÀ MÉS HUMANS
PROFESSOR SUBVERSIU. Quan l’any 1969 vaig acabar la carrera de biològiques i em vaig posar a fer costura a col·legis i instituts, em vaig trobar algunes vegades amb inquisidors que em miraven malament i em criticaven obertament a les reunions de claustre perquè parlava de Darwin i explicava la teoria de l’evolució. D’una filial d’institut que no vull recordar em tragueren dissimuladament (no em renovaren el contracte) perquè, a més de Darwin i la teoria de l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural, volia dur a les meves classes, l’amic i psiquiatre Colau Llaneras. Intentava que m’ajudàs amb els greus problemes sexuals que tenien els meus estudiants enclavats per l’educació nacionalcatòlica que ho empastifava tot. Ara estic molt content perquè la celebració del dos-cents anys del naixament de Darwin ja ha començat amb una reeedició de L’origen de les espècies (Edicions 62) amb un pròleg magnífic del periodista científic i escriptor Martí Domínguez que diu: «Hi trobareu el treball d’un gran científic que va transformar el nostre món, però també una ment moderna, amb una forma de raonar del tot actual. Més que una lectura de vegades fa l’efecte d’una conversa. Darwin frisa per convèncer-nos, per fer-nos canviar de parer, sap que ho té tot en contra, centenars d’anys de tradició religiosa, però encara així té una absoluta confiança en l’home i en el poder de la raó. El llibre no sols va ensorrar per sempre una percepció religiosa (i romàntica) de la història natural, sinó que al mateix temps va impregnar de sentit el seu conreu. Charles Darwin va crear d’alguna manera la Biologia moderna: una ciència laica, aconfessional, destinada a conèixer el perquè de la vida i el lloc que hi ocupa l’home.» En català aquesta obra no es va publicar fins l’any 1982, en la traducció de Santiago Albertí i Constança Albertí per mor del feroç antidarwinisme de la burgesia catalana que va impedir qualsevol temptativa anterior, com assegura Tomàs Glick en l’epíleg d’aquesta edició.
(…)
També val l’alegria la revista Mètode (Servei de Publicacions de la
Universitat de València) que treu sense censures l’autobiografia de
Charles Darwin i publica el text sencer on va contar com havia fet la
seva obra i la seva recerca d’una forma clara, entretinguda i plena
d’anècdotes. Quan es va morir, el seu fill Francis i la seva esposa
Emma Wedgwood, van retallar el text, amb la voluntat que no
transcendissin les opinions que tenia de la religió. El llibre, traduït
per Jaume Terrades, inclou la restauració dels fragments censurats,
feta per la néta de Darwin, Nora Barlow, que va sortir el 1958. La
família volia presentar-lo com un científic, que malgrat les seves
idees creia en Déu, o almenys dubtava de si existia. Darwin en el seu
text diu clar i personal el que pensava del cristianisme que
considerava una doctrina detestable i considerava que expulsar aquestes
idees dels infants podia ser tan difícil com per a un mico alliberar-se
de la por, impregnada d’odi, d’una serp.
&&&
COM COL·LABORÀ FELIP BAUZÀ AMB EL VIATGE DEL BEAGLE? L’amic i professor
de geografia de la UIB, Climent Picornell, m’ha contat in extenso la
col·laboració indirecta del nostre savi mallorquí amb el viatge
darwinià que us transcric tot seguit com el resum d’una novel·la:
«Felip Bauzà (Palma, 1764 – Londres, 1834) és, sens dubte, un del més
grans científics que han donat les illes Balears. Oficial de la Marina
de Guerra, de la generació de Churruca, Alcalá Galiano o Vargas Ponce,
un nucli potent de renovació científica a Espanya. Felip Bauzà,
liberal, amb la reinstauració de l’absolutisme, s’hagué d’ exiliar a
Londres, l’any 1823, estava condemnat a mort i els seus béns
confiscats. Era ja un personatge conegut com a cartògraf, físic,
geògraf o explorador. Aquí cal recordar que anà com Oficial de mapes a
la famosa expedició científica (1789-94) comandada per Alexandre
Malaspina, els resultats de la qual quedaren estancats per
l’enfrontament d’aquest amb el llavors totpoderós Godoy. Bauzà, ja
l’any 1819 havia estat nomenat membre de la Royal Society de Londres
(Darwin ho seria el 1839). Tot d’una que arriba a la capital anglesa
entra en contacte amb els cercles científics i militars, que li
encarreguen feina i recerca. El capità Francis Beaufort, cap de
l’Oficina d’Hidrografia de la Marina Reial Britànica, el 7 de Juliol de
1831 li demana informes confidencials sobre la cartografia d’Amèrica
del sud, en vistes a una expedició que ha de sortir prest cap allà: es
tractava del Beagle. Al cap d’una setmana ja n’havia enviat un sobre
les zones de Sudamèrica que necessitaven més anàlisi i detalls,
sobretot la Terra del Foc i també les illes Malvinas o Falkland,
acompanyaven l’informe quatre mapes. El novembre n’envià un altre,
adjuntant-hi el diari de bord del Piloto Moraleda, que Bauzà
considerava correcte per a la zona del Sud de Chile, Tres Torres i
Chiloé. Fitzroy es va fer ressò més d’una vegada de l’ajuda que li
feren les informacions de Felip Bauzà, sobretot quan més nerviós va
estar durant el viatge del Beagle, ja que gràcies a les seves
indicacions precises havia pogut acursar l’exploració pel sud de Chile
(“… a spanish manuscripts has been procured from D. Felipe Bauzá, which may greathly abridge the examinations of that interval…”).
Bauzà ja hi havia estat anys abans, com he dit, amb una de les majors
expedicions científiques del XVIII, Humboldt, i després FitzRoy, i
Darwin de retruc, se’n serviren.» Com podem veure la ciència, aquesta
eina racional, objectiva, pràctica i ben humana, que ens ajuda a
alliberar-nos dels mites, saber qui som, orientar-nos davant el futur i
protegir-nos de la natura, es fa gràcies a xarxes de savis que es
passen els coneixements els uns als altres i així eixamplen els
territoris de la saviesa i el coneixement. Acabaré recordant que
l’amic, filosof, antropòleg i escriptor, Camilo José Cela Conde, és el
comissari de l’Any Darwin en què la UIB i d’altres institucions balears
faran divulgació científica de la bona perquè les savieses de Darwin
impregnin aquesta societat i l’ajudin entendre l’origen del món i de la
vida sota la llum de la raó i no de tanta desraó, tan corrent i
perillosa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…que ens posa davant de la vida de cadascú de nosaltres. És clar, això és la ciència, la ciència que investiga, però Darwin n’és la punta de llança, perquè ens obliga a deixar de costat per a sempre la Vida i a quedar-nos en la petita vida de cadascú, i a acceptar que és l’única que podem entendre…I si n’hi ha una altra, més enllà, me’n fot, jo no m’hi fic amb els creients, si ells no creuen en la consciència moral individual i la deixen en braços d’una suposada Gran Consciència… Sí, Darwin és la llibertat, és la nostra llibertat, la llibertat de la vida. L’altra, la Vida del Més Enllà, ja té els seus Cavalieres.
Salutacions cordials
M A Moyà