Plagueta de Bord

SOM A NàPOLS

Si, Aràlia, acab d’arribar al castell de l’Ovo i pens en tu.

Escric amb un PCé italià sense accents (nomes l’à i l’é), empero vull que sàpigues que no m’aturaré d’oblidar-te.

He vist Capri des del cel ennuvolat i he recordat el nostre idil.li a la casa de Curzio Malaparte.

He vist el Vesuvi des de la cambra de l’hotel Royal Continental i he plorat amb els Cants de Leopardi damunt els genolls.

Vaghe stelle de l’Orsa / Io non credea…

Els teus mugrons de pedra rosegats per les meves caricies damunt la plataforma de Malaparte.

La teva pantafena milfullosa on enfons la llengua fins que hi trob el gallet que et devor. Et corrs un pic i un altre pic.

Aràlia, t’enyor com un ca que lladra a les verges i als volcans.

Aràlia, ets la meva Pompeia.

Me’n vaig a escoltar La Principessa Filosofa, Il sinfonismo catalano.

Despres m’engataré fins que perdi el sentit. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!