Cal encalentir motors per a l’escriptura de llarga volada.
“Per arrancar basta que escriguis una cosa que sigui de bon de veres”, recomanava mestre Hemingway amb aquella intensitat del corredor de fons.
Sempre cal ser un corredor de fons, i, sobretot, en les petites distàncies.
Quan tornava d’un llarg passeig flâneur (flanejador), he inventat una frase. No duia la plagueta de notes, Ara no la record. Pitjor. Record la segona meitat que no em serveix per res i em deixa abatut. La desmaoral d’aquest fet: el bloc-notes no s’amolla mai.
La frase que ve és falsa.
La frase precedent és vera.
Quin gust amic Epimènides!
Vull fer una massa verbal que no traspassi cap límit, feta de roïssos, de marges, d’escapcions, de cap i pota, de deixalles…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!