Ja sabeu que els divendres, devers les onze i busques, faig un CONTE AL PROGRAMA DE MANEL FUENTES?
Semprer a partir d’una notícia!
————————————————————————
NOTÍCIA: El passat 29 d’octubre de 2008 fou un dia històric per a la meteorologia a causa del fred. A les dotze del migdia a l’observatori de la plaça Molina de Barcelona es registraven 7.1 graus que, amb les ràfagues de vent del nord-oest a 50 km/hora produïa una sensació tèrmica de 0 a 2 graus sota zero. La massa d’aire fred més activa es col·locà entre les comarques de Tarragona i el nord de Barcelona i, en registrar-se pluges, la caiguda de l’aire fred provocava que nevés a partir dels 500 o 600 metres. Cal recordar que aquesta massa d’aire fred provenia directament de les zones polars, va travessar Escòcia, Anglaterra i Irlanda, i va arribar a Catalunya sense perdre força. Tot el sud-est d’Anglaterra estava nevat i a Londres, on es van depositar de 2 a 4 cms, de neu, la temperatura baixà a 0.3 graus sota zero. No es veia nevar a Londres en un mes d’octubre des del 1934.
EL CASTANYER CONTRA L’AIRE GÈLID DE LA NIT
Tomàs tenia setze anys i era el germà petit de la família Mitjavila per part de pare i Rodríguez per part de mare. Des de que va nèixer sabia que la seva vida tenia dues llars: el pis del carrer Escudillers i la cantonada del carrer dels Tres Llits amb Avinyó on tenien una paradeta de castanyes. Bé, ara ja hi havia a més de les castanyes i moniatos tot un assortiment de llepolies que ocupaven més de la meitat del petit mostrador. La paradeta era cosa del pare, Martí, que l’havia heretada del seu pare, Felip. La mare, Júlia, no es va sentir mai atreta per aquella font d’ingressos, i feia de cambrera de pisos a l’hotel Barcino. Els dos germans grans, Miquel i Basili, s’assemblaven a la mare i tot d’una que pogueren deixaren la llar s’instalaren de mecànic i de cuiner.
(…)
A Tomàs l’havia surat l’avi Felip que va viure amb ells fins a la mort.
Tomàs, aquesta nit gelada en què no passa ni una ànima, en què no ha
venut res fa més de mitja hora, pensa en aquelles vetllades amb l’avi
quan per Tots Sants i els Morts semblava reviscolar, li assegurava que
eren unes dates extraordinàries per fer bones caixes, i li contava
històries inoblidables. No saps que aquests dies els campaners feien
sonar les campanes moltes d’hores perquè les ànimes estessin contentes?
A Santa Coloma, la mare ens contava que hi havia un campaner que bevia
com un animal i tocava sense volta ni solta. Una nit quan sortia de la
taverna fent esses es va adonar que una ombra blanca el seguia. Va
intentar despistar-la sense cap èxit. I en un moment donat l’ombra, que
duia un fanalet amb una espelma encesa, es va posar al seu costat. Una
parella punqui li talla el rotllo al nostre somniador Tomàs. Què volen?
No ho saben, ella que duu els ulls blaus com si li haguessin pegat dos
cops de puny, vol xuxes i ell, amb mitja cresta vermella, vol
castanyes. Li demana d’on són. Aquestes són asturianes i aquestes
altres més petites són xineses. Allò de xineses l’ha mosquejat. Tomàs
va aprendre l’ofici de l’avi. Cal tenir molta de paciència amb el
client i no posar-se nerviós mai. Tomàs li explica que les castanyes
xineses són més dolces perquè tenen més hidrats de carboni. Al final
cadascú se’n duu el seu desig. Una senyora empeseta, molt abrigada amb
pells, li demana si té marrons glacé. I Tomàs sol·lícit li mostra un
pot de vidre ple de talismans daurats. La senyora li compra també un
quilo de castanyes perquè una amiga seva li ha donat la recepta de la
sopa de castanya amb fonoll que és una delícia per xuclar-se els dits.
Tomàs es torna seure. On era? Sí el campaner i la bubota blanca. La
bubota l’obliga a seguir-la fins al bosc. El campaner comença a prendre
consciència de la feta. I li entra la por per tot el cos. Quan arriben
a una clariana del la bubota li diu al campaner: agafa aquesta destral
i talla un arbre. El campaner troba una destralota i destraleja que
destralejaràs talla un pinot que devia tenir cent anys. Ara, li diu la
bubota, et faràs un taüt. El campaner escapça qui escapçaràs, buida qui
buidaràs, fa un taüt. La bubota li diu: aquest és el teu taüt. Amb el
taüt a l’esquena el campaner segueix la bubota que el duu al cementiri.
Agafa aquell càvec i fes la teva fossa, li diu la bubota. Un senyor
molt empipat estameneja Tomàs. Què dorm? Vull tres cucurutxos de
castananyes torrades. Mentre les hi serveix, Tomàs encara veu la bubota
que duu el campaner al campanar i el penja amb la corda de la campana.
L’endemà trobaren el campaner mort dins el taüt que s’havia fet, en la
fossa que s’havia cavat. En aquest moment es posen a tocar a mort les
campanes de l’església del Pi i Tomàs sent per l’esquena un calfred
intens. Com si hagués trepitjat una tomba.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Cope es defensa amb l’Estaca