Aquell estiu va començar quan vaig conèixer A. Z.
Només record els principis nostàlgics
d’una amistat literària,
la lentitud tímida dels gestos,
les observacions puntuals,
els camins que es fan entre els homes que s’escolten,
la fragilitat de la dicció més mínima,
la politesse excessiva,
les rialles còmplices,
les lectures en veu alta,
l’alegria fondíssima de l’encontre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
jas
jas
A on rompen les onades ?
He esperat molts d’anys esperant,anys que no sabia que els tenia, anys que ni tan sols sabíen que eren anys. Sols la mar.
Ara,he ho sé : esper