8 d'agost de 2005
Sense categoria
1 comentari

EN EL CERVELL DE L’ESTIU. FRANÇOISE HARDY ARA, LIFE (XI)

TANT DE BELLES CHOSES… /MÊME S’IL FAUT LÂCHER TA MAIN / SANS POUVOIR TE DIRE “À DEMAIN2 / RIEN NE DÉFERA JAMAIS NOS LIENS… / MÊME S’IL ME FAUT ALLER PLUS LOIN / COUPER DES PONTS, CHANGER DE TRAIN / L’AMOUR EST PLUS FORT QUE LE CHAGRIN / L’AMOUR QUI FAIT BATTRE NOS COEURS / VA SUBLIMER CETTE DOULEUR / TRANFORMER LE PLOM EN OR / TU AS TANT DES BELLES CHOSES À VIVRE ENCORE… / TU VERRAS AU BOUT DU TUNNEL / SE DESSINER UN ARC-EN-CIEL / ET REFLEURIR LES LILAS / TU AS TANT DES CHOSES DEVANT TOI… / MÊME DI JE VEILLE D’UNE AUTRE RIVE / QUOI QUE TU FASSES, QUOI QU’IL ARRIVE / JE SERAIS AVEC TOI COMME AUTREFOIS… / MÊME SI TU PARS À LA DÉRIVE / L’ÉTAT DE GRÂCE, LES FORCES VIVES / REVIENDRONT PLUS VITE QUE TU NE LE CROIS… / DANS L’ESPACE QUI LIE LE CIEL ET LA TERRE / SE CACHE LE PLUS GRAND DES MYSTÈRES / COMME LA BRUME VOILANT L’AURORE / IL Y A TANT DES BELLES CHOSES QUE TU IGNORES / LA FOI QUI ABAT LES MONTAGNES /LA SOURCE BLANCHE DANS TON ÂME / PENSE-Y QUAND TU T’ENDORS / L’AMOUR ET PLUS FORT QUE LA MORT… /DANS LE TEMPS QUI LIE CIEL ET TERRE / SE CACHE LE PLUS BEAU DES MYSTÈRES / PENSE-Y QUND TU T’ENDORS / L’AMOUR ET PLUS FORT QUE LA MORT… (FRANÇOISE HARDY)

Vaig comprar aquest disc de Françoise Hardy (Tant des belles choses, Virgin Music) l’horabaixa del dia 4 de maig de 2005, en una botigueta d’un carreró de Donostia, Sant Sebastià, a prop del Kursaal on, a la Sala Kubo-Artearen Kutxagunea, inaugurava Miquel Barceló la mostra dels seus dos darrers anys de feina titulada “Les formes del món”. Trobar aquella cantant amiga dels anys d’adolescència va ser una emoció forta dins aquells dies donostians plens de sensacions i de persones estimades (Francisca A., Margalida B., Maria H., Amelie A., Maria José A., etc.), de successos insignificants carregats de tendreses (el passeig nocturn per l’arquitectura naval i racionalista d’un arquitecte avantguardista amb dues nimfes, aquelles converses axampanyades al centre de la nit en una suite de l’hotel Maria Cristina, aquelles solituds amargues de la cambra de l’hotel Londres, aquella cava de jazz en què un saxo em va fer plorar…) i de contemplacions llargues i enrevessades. I sobrevolant aquell mar gris i tempestuós, aquelles pluges sobtades, aquells verds de seda i de clorofil·les la veu de velluts i de nostalgies de la Hardy com una banda sonora de luxe engronsant ma carn enamorada.

  1. Tel Alava. No estic gaire segur que l’amor sigui més fort que la mort. Al capdavall, l’amor sempre és fràgil, fugisser, de curta durada, en canvi la mort… que t’haig de dir de la mort que tot ho pot. Tanmateix, jo també m’esforço per fer-lo actual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!