Politòlegs d’arreu del món han inclòs a les agendes d’estudis i investigació el que anomenen “Rarus gubernationis Cataloniae casus”, és a dir, “L’estrany cas del Govern de Catalunya”.
Els estudiosos s’afanyen a escrutar, desmembrar els intríngulis del govern català, origen, característiques, motivacions i objectius. Analitzen el següent cas, que han resumit en cinc punts:
1. El Govern de Catalunya és format per tres partits : PSC, ERC, IC-V, conegut popularment com “El Tripartit” i oficialment per “Govern d’Entesa”.
2. El Departament d’Educació del Govern català elabora el Projecte de la Llei d’Educació . Al Departament cohabiten responsables dels continguts i redacció, membres dels tres partits governamentals.
3. El Conseller d’Educació, del PSC, presenta en sessió de Govern el Projecte de Llei. El Govern l’aprova i n’acorda la tramesa al Parlament.
4. El Parlament aprova la tramitació del Projecte amb els vots en contra dels diputats d’IC-V, soci fundador i estable del Govern d’Entesa.
En arribar a aquest punt el grup de politòlegs s’ha estorat… “Una part del Govern vota en contra del que acordà el Govern!”. No se n’havien recuperat quan una nova sotragada els deixà estupefactes, o sigui, amb cara d’estúpids.
5. És convocada una manifestació ciutadana a Barcelona, capital oficial de Catalunya, a la qual s’han adherit els grups polítics d’IC-V i ERC, dos dels tres socis fundadors i estables del Govern d’Entesa.
Ja res no entenen. Rebusquen la legislació d’aquell estrany país i es troben amb una clara proposició:
“El Govern del PSC, ERC, IC-V és un organ col·legiat,
el Govern pren acords,
ergo
PSC,ERC,IC-V prenen acords col·legiadament”.
Com res no entenen i mai no s’han trobat amb un cas tan abstrús, el grup de politòlegs decideixen formar una Comissió i aquesta acorda convocar un Congrés Internacional per a estudiar el “Rarus gubernationis Cataloniae casus” i el per què aquell Govern s’anomena “D’Entesa”. Es proposa fer el Congrés a la capital oficial de Catalunya el mes de gener, aprofitant que serà el mes de les millors rebaixes a la botiga més gran del món…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En política és important escoltar tothom per saber-ne l’opinió, i, pel que fa a la concentració de diumenge (no manifestació), era un bon lloc per escoltar i intercanviar impressions. Almenys això és el que es diu aquí: “Esquerra estarà present a la concentració de la comunitat educativa del proper diumenge per escoltar les entitats convocants“
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Clasificacion/universidades/elpepuopi/20081202elpepiopi_8/Tes
Leí con gran interés el artículo de Joan Subirats, con su propuesta de establecer un ranking de universidades (¿Clasificar universidades?,
EL PAÍS, edición de Cataluña, 27 de noviembre). No hace falta: las
universidades públicas españolas ya están clasificadas, y la
clasificación corresponde más o menos a cuarta división regional.
Soy de Estados Unidos. Me licencié en Columbia University y me
doctoré en Harvard University. He pasado temporadas como profesor del
Departamento de Humanidades de la Universitat Pompeu Fabra y del
Departamento de Filología Inglesa de la Autònoma. En ambos sitios
estaba asombrado por el nivel bajísimo -tanto en investigación como en
docencia- de la gran mayoría de profesores (incluso titulares y
catedráticos). La razón era obvia: aquí en España, los profesores ganan
sus plazas con conexiones y no con méritos. Y todo el mundo lo sabe.
No
veo nada malo en las sugerencias del profesor Subirats. Pero ya se han
propuesto una infinidad de soluciones al problema de la mediocridad de
la Universidad española y hasta que se elimine la enchufocracia, todas esas soluciones serán inútiles.
Que los estudiantes lo tengan en cuenta para su próxima manifestación.
Crec que és impropia de vosté, tota una exconsellera d’ensenyament aquesta entrada demagògica al web.
El conseller fa la llei contra la voluntat de la majoria del sistema educatiu perquè vostés li donen recolzament. Vostès Unió i vostès Convergència estan d’acord amb el PSC. La Sociovergència i unió en contra dels pares, mares, professors i directors de centres d’ensenyament d’aquest país.
El conseller se sap fort perquè vostés convergents i socialistes estan d’acord i són majoria a l’hemicicle.
Així que volen fer passar bou per vaca grossa fent creure a tothom que ERC i ICV també estan d’acord amb la seva voluntat llei. La de vostés sociovergents i unió.
I ara els emprenya que ERC i ICV se’n desmarquin.
Què trist que després de tant temps encara no sàpiga distingir entre Govern i Parlament!!!
Tranquila que els politòlegs d’arreu del món si que saben fer aquesta distinció. No es preocupi.
Saben que quan en Bush demana diners per les seves Guerres ha d’aconseguir una majoria de la càmera. Uns quants republicans i uns quants demòcrates.
I que el fet que el govern tingui una opinió en un cas determinat no implica que el parlament també la tingui. Sobretot si aquesta opinió és polèmica i només es presenta perquè el govern, en contra del seu suport parlamentari, sap que la oposició pensa com ells en aquest aspecte.
En el cas que ens ocupa, en contra de l’escola pública d’aquest país. Convergents i socialistes. Tots dos junts. I unió.
No sé a quin estudi fas referència, Carme-Laura, però a la política catalana hi ha coses molt estranyes, i el funcionament del Tripartit no crec que en sigui una.