He rellegit recentment i repetida “La Ilíada”, per a trobar en l’eco de temps remots, de mil·lenis de cultura, part de la nostra, per a endinsar-me un cop més en el tresor de meravelles de la literatura primera. He recordat la reflexió amb nom oblidat sobre la diferència entre “invenció” i “creació”:
Un objecte tècnic, un invent, és una “invenció” i l’obra literària, musical, plàstica, artística és una “creació”. El coneixement científic i el tècnic és de caràcter acumulatiu, els descobriments, les invencions se sumen una a l’altra i conformen el que anomenem “progrés”. Les TIC, la biomedicina, la genètica, l’astrofísica… és el progrés. És la nova màgia.
Però com parlar de progrés en art, en la creació, en el pensament? , és un progrés l’obra de Kant respecte la de Plató?, Dant i Homer?, Joyce i Shakespeare ?, Rodin i Fídias? , Ausiàs March, Verdaguer, Pla, Grossmann, Mann, Virgili, la Bíblia, el Mahâbhârata… el llistat inacabable de la creació artística és l’antologia de la força creadora de la cultura al llarg de la història de la humanitat. És el miracle. És l’eternitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Efectivament . Hi ha remor de tot allò que hem llegit, vist, palpat…cada petit o gran creador en fa una antologia i llavors el temps i l’atzar en fan una altra.