Quan les campanes toquin les 12 i els rellotges marquin el migdia serà l’hora màgica de la ingenuïtat esperançada. Les ànimes dels morts que estimem i ens estimen, impalpables i invisibles, arriben prop nostre, sense fer cap mena de soroll -potser un corrent tènue d’aire com un sospir – s’arreceren en un càlid racó, hi romanen unes hores, convivint amb els vius i a l’hora foscant emprenen el camí de tornada, plenes del nostre amor.
D’aquells temps i costums romanen els panellets i les castanyes torrades, ofrenes senzilles als difunts i el formigueix d’un sentiment enyorívol mai no perdut.
I encara que avui llueix el sol, com és el dia de Tots-santsi cal desar el vano i treure els guants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ahir vaig anar al cementeri i ja tinc els panellets i les castanyes a punt. Que celebri el Halloween qui vulgui: jo m’apunto a la castanyada.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Guy_Fawkes_Night
Pels aimants del bell canto (o del cant coral, i fins i tot tabernari), aqui va una estrofa d’una cançó infantil que la quitxalla entona -tant bé com pot- aquesta nit:
(http://fr.wikipedia.org/wiki/Guy_Fawkes_Night)
Atentament