Un viatger anònim anglès va publicar en l’any 1856 un relat de viatge a Andorra que és titulat « Una visita a la repùblica d’Andorra » (Garsineu edicions Tremp, 1994). Va descriure la geogràfia, els paisatges, l’economia de les valls d’Andorra. Va explicar com, segons ell, seria possible la modernització de la seva economia.
Sobretot va insistir sobre l’originalitat de les seves institucions drescrivint el consell general i el seu funccionament com parlament de les valls. Va encontrar el síndic, terratinents, electes al consell de les valls i mai van li parlar de coprinceps estrangers o del fet que Andorrra podria pertànyer en 1856 a poders polítics estrangers així que semblava evident a l’autor que Andorra era realment una repùblica tot i que aleshores el emperador francès Napoleó tercer ( Lluis Napoleó Bonaparte) i el bisbe de la Seu d’Urgell eren coprinceps d’Andorra.
Sobre això només va evocar en el capítol IV que els bisbes de la Seu d’Urgell « havien exercit en altre temps la seva sobirania feudal sobre le Repùblica. I encara que, juntament amb el govern francès, gaudien d’un protectorat nominal sobre la seva indepèndencia, i hi conserven de facto l’autoritat eclèsiastica sobre els capellans i el esglèsies »
No obstant això la repùblica d’Andorra existia pel viatger anònim anglès (tot i que no era proclamada) perquè tenia un territori, institucions propies reconegudes pels seus ciutadans i una independència en particular en matèria de legislació.
Sobretot, el viatger anglès del segle XIX destaca el fet que la societat andorrana semblava igualitària : « Costat per costat seien els Consellers de l’Estat amb els simples obrers del camp. On fóra possible trobar, en la vida real exemple més perfecte per il.lustrar aquesta excel.lència intangible i ideal que durant tant de temps ha obsedit la imaginació de França sota el lema de Liberté, Egalité, Fraternité ? »
Que Andorra fos, finalment, una república no sonaria tan estrany ja que el funcionament del coprincipat encara és força desconegut. A més, no és estrany trobar-se amb escrits i fotografies de la fi del segle XIX i del principi del segle XX, de visitants forasters que descobrien les Valls, en què parlaven de la República d’Andorra, una repùblica que mai va existir oficialment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!