Falta tres representants dels ciutadans de l’unió europea : dues preguntes sense respostes

Nova excepcionalitat espanyola : Falta tres representants dels ciutadans de l’unió europea al Parlament europeu electes a l’estat espanyol.

Cal recordar que l’article 14 del tractat de Lisboa sobre la unió europea diu que els diputats europeus son representants electes dels ciutadans de la unió i no pas representants dels pobles o dels estats europeus.

Espanyà té a partir d’ara de 54 escons al parlament europeu i només 51 diputats.

Per què hi falta tres ?

Cal suposar que això pot explicar-se racionalment pel fet que l’article 224.2 de la llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general preveu que ‘en el termini de cinc dies des de la seva proclamació, els candidats electes han de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral Central, que transcorregut aquest termini, la Junta Electoral Central declara vacants els escons corresponents als diputats del Parlament Europeu que no hagin acatat la Constitució i suspeses totes les prerrogatives que els puguin correspondre per raó del seu càrrec, tot això fins que es produeixi l’acatament esmentat’ i que hi ha tres diputats europeus electes a l’estat espanyol que son a l’exili o a la presó i que no van ‘voler’ o ‘poder’ sometre-se presencialment a aquest procediment…

En va resultar l’omissió per les autoritats competents de l’estat espanyol d’esmentar els seus noms a la llista dels diputats electes transmesa després de les eleccions generals al Parlament Europeu de manera que els diputats puguin prendre possessió dels seus escons des de l’obertura de la primera sessió que es celebri després de les eleccions, així que diu l’article 3 del reglament interior del Parlament europeu.

En efecte, ‘el procediment electoral es regirà en cada Estat membre per les disposicions nacionals. Aquestes disposicions nacionals, que poden tenir en compte les particularitats dels Estats membres, no han d’afectar, en general, el caràcter proporcional del sistema de votació, aixi que diu l’acte sobre l’elecció dels membres al Parlament Europeu per sufragi universal directe [versió consolidada de l’acte del 20 de setembre de 1976].

Per tant cal destacar que romanen dues preguntes sense resposta :

  • L’obligació de jurar o prometre acatament (presencialment o no) a la constitució espanyola davant la junta electoral central és compatible o no amb el fet qu els diputats europeus son representants electes dels ciutadans de la unió i no pas representants dels pobles o dels estats europeus ?

  • L’absència al Parlament europeu de tres diputats independentistes catalans dintre quatre electes al territori de l’estat espanyol vulnera o no el caràcter proporcional del sistema de votació ?

Potser el Tribunal de Justicia de la Unió Europea donarà respostes a aquestes dues preguntes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *