Bèlgica del sud
Catalunya vista del nord
La prohibició legal de gravar i difondre imatges i paraules durant tots els debats judicials
La justicia espanyola va rebutjar de reservar places a observadors internacionals durant el judici del procés amb un motiu molt concret : el judici serà integralment difos en directe mitjançant la televisió i l’internet.
Aquest argument no podria ser utilitzat a França perquè existeix una prohibició legal de gravar imatges i paraules durant tots els debats judicials.
Aquesta prohibició té la seva origen en 1954 amb una llei N°54-1218 del 6 de desembre de 1954 de 
prohibició de la forografia, de la radiodifusió i de la televisió durant els debats judicials que modifica la famosa llei francesa del 29 de juliol de 1881 sobre la llibertat de la premsa.
Abans la promulgació d’aquesta llei, polítics i magistrats francesos havien expressat des de fa anys llur procupació en relació amb el fet que uns quants judicis s’havian convertit, en particular amb el desenvolupament de la ràdio i de la televisió, en espectacles que comprometien la dignitat del debat judicial.
Aquesta prohibició absoluta va perllongar-se fins a l’any 1985, any de la promulgació a França d’una llei que va autoritzar la gravació dels judicis amb l’objectiu de conservar arxius històrics. El ministre de justícia d’aleshores, Robert Badinter, va recordar a l’assemblea nacional de la repùblica francesa el 3 de juny de 1985 que això no té res a veure amb la difusió al public en directe o no dels debats d’un judici : ‘la difusió immediata dels debats judicials pot tenir un interés indiscutible pel pùblic i pels mitjans de comunicació. Però es pot mesurar facilment la gravetat dels efectes de la difusió publica de la gravació dels debats judicials pels drets presonals dels parts al judici i per la presumpció d’innocència’
Encara avui, la llei francesa castiga d’una multa màxima de 4500 € el fet d’utilitzar durant debats judicials tot sistema de gravació, de fixació o de transmissió de la veu o de l’imatge o de transmetre o de difondre tota gravació obtenida durant els debats d’un judici (article 38 ter de la llei modificada del 29 de juliol de 1881 sobre la llibertat de la premsa).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!