Bèlgica del sud

Curses a peu sobre la llargada d’un estadi, combats de boxa, combats de lluita tenint lloc davant de molts espectadors durant un temps de trenta fins a quaranta-cinc dies al juliol i a l’agost després dels entrenaments dels atletes durant un mes al juny : així eren els jocs olímpics d’Antioquia.

La ciutat d’Antioquia era la capital de la provincia romana de Síria des del 64 aC fins al 636. Era anomenada l’«Atenes de l’est» una de les més grans ciutats del món antic, amb una població estimada de 500.000 habitants, sent un pròsper centre de comerç i d’indústria. Era una de les grans ciutats més riques i populoses de les províncies de l’imperi romà.

Els jocs olímpics d’Antioquia van començar sota el regne del emperador romà August (desde l’any 44 aC fins a 14 dC) i van acabar-se al segle VI.

Els entrenaments prèvies tenien lloc a un edifici que es deien la « plètra » que fou l’objecte de moltes obres d’embelliment pels governadors cercant la notorietat contra l’opinió de professors, intel·lectuals i defensors de les tradicions hel·leniques com Libànios que va deixar-nos molts escrits.  La tradició acordava als entrenaments prèvies i eliminatoris un caràcter religios, les proves prèvies havent de tenir lloc davant una petita assemblea d’espectadors aristocràtics.

A poc a poc, la sacralitat dels jocs va disminuir, tot i que es va celebrar-hi molts sacrificis d’animals. Les dones no podien assistir als jocs. Les prostituts i prostitutes eren expulsades de la ciutat durant la celebració dels jocs olímpics.

Al  llarg dels anys, els jocs que es celebraven com avui un cop cada quatre anys, van coneixer una evolució.

Per exemple, el emperador cristià Constantí va impedir els combats de gladiators en l’any 328.

Els jocs olímpics eren l’ocasió de celebrar moltes festes i espectacles de dansa, de teatre, de curses de cavalls i de combats de besties salvatges.

Les despeses enormes d’organització dels jocs eren fetes per les families riques i aristocràtiques que organitzaven també grans banquets i apats prestigiosos en els quals el cap de familia portava un vestit honorífic i el titol nobiliari d’ « alitarca ». L’alitarca era tractat durant els jocs olímpics com un  sacerdot de Zeus.

______________________________

Sobre Libanios que va escriure sobre els jocs olímpics d’Antioquia, es pot llegir un extracte d’una defensa judicial fictícia a favor de Sòcrates, escrita a Síria, al segle IV dC

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!