el Belda

Els moments crítics fan canviar el rumb de la història. De
la història dels col·lectius i de les persones.

El desenllaç d’una situació d’espera o un canvi sobtat
varien el decurs d’un itinerari. Mai més tornarem a ser iguals després del que
ens va passar als catalans i catalanes ara fa 15 dies. Com deia El Punt “La
felicitat és això”. Mirarem els ulls de l’uniformat que ens escorcolla l’auto
tot pensant “tu ets dels altres, no has sentit lo mateix que jo”. Fins i tot,
per les properes situacions magres que ens esperen ens quedarà sempre una arma
de record que ens dirà: “tu ets dels que va demostrar qui sou”. Quan algú
insisteixi tot intentant enderrocar inútilment el gran i efectiu rastre del roc
català dels noranta, somrient amb sornegueria, potser ja ni l’atacarem.
Deixarem que segueixi fent el ridícul i voltarem per places i tavernes gaudint
i identificant-nos amb les nostres cançons.

I si venen maldades? Potser restarem un xic capcots. Fins i
tot  plorarem i pensarem en plegar. Però
no podem, estem condemnats a viure, a demostrar que som dipositaris d’una
fórmula màgica, el seny i la rauxa, que ens fa els millors  per habitar la nostra Terra i que
segurament, espero i desitjo, no defallirem perquè no som individus. Som
persones, famílies, colles, barris, pobles i ciutats, comarques i país.

Pd: durant el recomanable període de repòs que els textos
necessiten, la Usap de Perpinyà ha guanyat la final de la Lliga a París. Més
proves: “un club per a tot Catalunya”, “fent feina amb el planter”, amb en Mas
d’Argelers de capità, i així anar fent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!