Amb el na fent de l’istiu, l’itinerari que et provoca la feina fa que apareguin miraclets esperançadors.
Per exemple, diumenge vem fer un recital d’acordions i cançó a Bellver de Cerdanya. Sincerament, déu ni do la gent que hi havia i la bona rebuda de la proposta. A més, en cabat, vem anar a un bar musical i (oh miracle!) la músic era normal, poques fricades: La Trinca, Adrià Puntí, Manel, Astorets, Dr Calypso…la gent contenta i ballant.
I el dia anterior? Doncs la veritat és que va anar força bé. Vaig fer d’acompanyant del seguici del Pardal Roquer, a Salàs de Pallars. Van tocar, magníficament com sempre, a una era feta taverna. I en cabat, gràcies a la pluja, una sessió de ball terrícola cos a cos per a tots els públics.
I la vetlla de la vetlla? Doncs un formós pavelló del Penedès ens esperava (als Badabadoc), el de Guardiola de Font-Rubí. No us puc amagar la meva satisfacció per haver pogut fer ballar la gent amb els nostre gènere en aquell marc incomparable. Una batalleta més. De la guerra ja en parlarem.
No res, que encara ens en sortirem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig tenir el plaer i la xiripa de poder assistir a l'”eventu” de Bellver.
Concertàs únic! (no cal dir res més…)
I gran bar musical el de Bellver, l’he pogut gaudir en altres ocasions i resulta frustrant que trobem a faltar aquest tipus de locals en les nostres contrades…
Per cert, que hi ha d’aquell projecte que feia baixada per l’AP-7?
Nova és la revelació que hem confirma que ens en sortim, cada gest-paraula-mirada pot ser un canó, riu o corrent d’energia on les forces demolidores no hi tenen res a fer.
Si la nostra parla, sentiment, música… depèn de la energia que hi posem en esperar un estel fugaç, la llavor ja està posada. No caldrà ni que s’hi posin a treballar, i si ho fan trobaràn tot un exèrcit de combatents feliços de mena, distribuïts per llotges segons la tendència: partidari de ser un xic, molt o extremàdament joiós!?
Bones!
Primer felicitar-vos pel concert que vau fer el 29 d’agost a Sant Hilari, ens ho vam passar genial!! Ja us ho vam dir.
Segon: Teniés raó!! Allà fan barraques fa dos-tres anys!! Empanamenta momentània. L’any passat hi van anar Barricada.
Bé, salut!!
Sandra
Des de les Guilleries amb entelèquia…
Gràcies per la música i totalment d’acord amb el comentari de la intransigència… Hagués calgut desendollar l’aranya maquinera del costat per poder gaudir dels vostres sons a pler. És una vergonya que els qui van accedir al poder municipal de St. Hilari gràcies al jovent il·lusionat tinguin tanta ceguesa col·lectiva. Entre la colla ja deien que es vota un cop al PIG (Partit Independent de les Guillleries) i prou.
D’altra banda, merci per actualitzar la Rosor que cantava mon avi. La meva mare, malgrat l’Alzheimer, també la sap sencereta.
Una forta abraçada (que no us vaig poder fer perquè el xic havia d’anar a dormir) i petons dolços.
Ja ens il·lustraràs amb l’indret del local…
Car -tot i ser habituals de l’indret- els que vam marxar del recital Tapia-Cati-Belda (d’esquerra a dreta) ens en vam haver de tornar a casa.
Espero que tingueu assegurades les mans!
Salut!