Tot obrint una llauna de tomàquet he pres consciència de
l’arribada de la tardor. L’hort ja no aporta prou tomàquets per fer-ne
sofregit. Rumio, i tot esperant els dies encara més curts i el fred, em preparo
per rebre l’hivern.
Encara cueja el ritme estival, el voltar amunt i avall, els
balls a l‘aire lliure. Però ja amb una altra sensació, la de final de
temporada. És el moment d’aturar de mica en mica l’activitat frenètica que
afortunadament ens ha ofert l’estiu.
Com un indici del que s’esdevindrà, ahir vem estar-nos una
bona estona a l’estudi del Mante, a Corbins, fent una passa més en l’Escala de
la Vida, l’obra del David Esterri que algun dia publicarà la fundació Badabadoc. També vem aprofitar l’avinentesa
per passar un bon grapat dels vinils que tant ens emocionen, les troballes
inesperades de joies de la cançó ballable del país, a cedé. El proper 14 de
novembre tronarem a celebrar l’Aplec Modernista Vallesà i volem tenir a punt un
segon volum del Modernisme Aborigen que tan bona acollida ha tingut.
També seran uns bons mesos per tornar a intimar amb
l’instrument, “el petit acordió de botons”, per veure que en surt. Per tornar a
estar-s’hi ben sol amb el vertigen, o bé l’emoció, que provoca un full en
blanc, una eina a punt. El no saber del cert si la inspiració expirarà, si
la magnífica oportunitat d’explicar sensacions que atorga la música
reapareixerà.
Els bolets esperen, si és que hi són. Amb el vostre permís,
us deixo. A reveure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Carles, jo ara som a Mèxic i aquí la collita de jitomate s’allargarà fins a Nadal.
L’any que ve ja aniràs més viu i plantaràs més tomatigueres per fer-ne conserva o de ramellet per penjar i tenir-ne tot l’hivern.
Això sí, vés ben viu amb la TUTA, la batuta de l’infern.
Potser si l’àngel no s’ho mirés des de tant amunt
el bacteri rumïa amb més senderi que el propi humà
i la planta aguanta el xic que rumïa la bèstia
l’humà que va ple de cabòries, plàcid com un àngel podrà estar
Ens en sortirem!!!!!
Bon hivern i bona inspiració que segur que arriba!
Una abraçada
Hi ha petits detalls, i poètics, que ens fan
adonar del pas del temps al llarg de l’any. Potser són els no-tomàquets de l’hort
o potser la no-claror del cel en sortir de casa per anar a treballar.
Perspectives diferents que ens porten a un mateix estímul.
No deixa de ser curiós que aquesta
associació que fem amb les estacions sigui totalment cultural i pròpia; i
nosaltres la compartim bàsicament amb els països que resten al nord de
l’equador, però encara més amb aquells que tenen el Mediterrani com a bressol i
termòstat.
Quan parlem d’hivern ens n’anem directament
al recolliment que ens ofereix la llar de foc, la família i els
amics_de_tota_la_vida. Segurament aquestes són les millors companyies, malgrat
la intimació i la solitud que també
denota l’estació del fred, per al procés d’hivernació que portarem a terme
durant uns mesos; només gràcies a ells i al seu recer, la congelació no serà
total (la mort) i mantindrem aquella espurna dins nostre que la primavera farà
esclatar en dies i nits de rauxa.
Si us
demanessin de repartir les quatre capitals de província del Principat en les
quatre estacions de l’any, com ho enllestiríeu?
Hi ha petits detalls, i poètics, que ens fan
adonar del pas del temps al llarg de l’any. Potser són els no-tomàquets de l’hort
o potser la no-claror del cel en sortir de casa per anar a treballar.
Perspectives diferents que ens porten a un mateix estímul.
No deixa de ser curiós que aquesta
associació que fem amb les estacions sigui totalment cultural i pròpia; i
nosaltres la compartim bàsicament amb els països que resten al nord de
l’equador, però encara més amb aquells que tenen el Mediterrani com a bressol i
termòstat.
Quan parlem d’hivern ens n’anem directament
al recolliment que ens ofereix la llar de foc, la família i els
amics_de_tota_la_vida. Segurament aquestes són les millors companyies, malgrat
la intimació i la solitud que també
denota l’estació del fred, per al procés d’hivernació que portarem a terme
durant uns mesos; només gràcies a ells i al seu recer, la congelació no serà
total (la mort) i mantindrem aquella espurna dins nostre que la primavera farà
esclatar en dies i nits de rauxa.
Si us
demanessin de repartir les quatre capitals de província del Principat en les
quatre estacions de l’any, com ho enllestiríeu?
Hi ha petits detalls, i poètics, que ens fan adonar del pas del temps al llarg de l’any. Potser són els no-tomàquets de l’hort o potser la no-claror del cel en sortir de casa per anar a treballar. Perspectives diferents que ens porten a un mateix estímul.
No deixa de ser curiós que aquesta associació que fem amb les estacions sigui totalment cultural i pròpia; i nosaltres la compartim bàsicament amb els països que resten al nord de l’equador, però encara més amb aquells que tenen el Mediterrani com a bressol i termòstat.
Quan parlem d’hivern ens n’anem directament al recolliment que ens ofereix la llar de foc, la família i els amics_de_tota_la_vida. Segurament aquestes són les millors companyies, malgrat la intimació i la solitud que també denota l’estació del fred, per al procés d’hivernació que portarem a terme durant uns mesos; només gràcies a ells i al seu recer, la congelació no serà total (la mort) i mantindrem aquella espurna dins nostre que la primavera farà esclatar en dies i nits de rauxa.
Si us demanessin de repartir les quatre capitals de província del Principat en les quatre estacions de l’any, com ho enllestiríeu?
Des de Granollers uns pocs (però cofois) esperem el disc de l’Escala de la Vida amb candaletes (no pas a canaletes e!).
Després d’un acte d’homanatge/adaptació del pensament d’en Pujols el segon pas és escoltar, llegir i pensar el treball que diuen que prepareu. Esperm rebre noticies fresques (no pas gelades) i poder enxufar-nos a les filosofades certes d’en Pujols!
Visca!