Si preneu el dibuix de l’escala de la Vida pujolsiana pels extrems (mercès pel
títol) i els ajunteu en sortirà una estrella de cinc
puntes. El símbol de la revolució, el tornar a evolucionar. Què és la
tardor? El principi o la fi?
Vivim a l’era de l’estiu. Tal com deia el mestre de la Torre de les Hores, cada època vesteix o bé d’hivern o bé d’estiu. Els romans sempre ens els imaginem amb roba lleugera i un personatge medieval sempre va ben tapat. A nosaltres ens ha tocat l’ideal del sempre calor, carn a la vista i la pluja no mola. Tothom espera les vacances del juliol o l’agost. Fins i tot les cada cop més gaudides pauses hivernals són per anar a esquiar a un paradís on hi ha un munt de neu i hi fot un llamp de Sol. La primavera és el pas cap a l’estiu. I la tardor?
Si seguim la lògica de mercat actual és una mala època. Comença tot lo dolent: la feina, l’escola, la pluja, el fred, la foscor….Però l’encertadíssima manera d’anomenar-la fa força anys ens la pot fer veure ben diferent. En dèiem la “primavera de l’hivern”. Tot una altra cosa, oi?
Si ens aturem una micona podrem gaudir del raïm, de les figues, dels ganyips i dels moniatos. De les castanyes, els nespres, les pomes i la frescor. És un bon moment per aturar la bogeria estival, llegir i rumiar: “Per què a la festa major de Sant Hilari Sacalm mentre era a la barraca del casal independenista tan sols hi va sonar música en castellà?”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pobres, no et cebis amb els de Sant Hilari Sacalm!
Vares passar un dissabte de festa major per un ateneu indepe de Gràcia?
O un 1 de maig per barraques a Figueres?
O…
La proposta és simple.
Si a la major part de Barraques del país (country en anglès) es pacten els preus de les begudes (fins i tot, a voltes, es vol treballar amb proveïdors concrets) s’ha d’obligar i marcar què és el què ha de sonar i què no.
Jo tinc la solució. Us ho asseguro. No m’imagino res millor entre ampolla i ampolla de sidra (cider en anglès) que ballar, vibrar, emocionarme amb Franco Battiato (només Battiato).
Ho dic molt seriosament (Carlus, tu ho saps).
Si no hi ha Battiato no hi ha Barranques. I punt!!
Us deixo un enllaç per tal que pugueu vibrar amb mi.
http://www.youtube.com/watch?v=1vLo2_OmQfA&feature=related
Sens dubte Carles sempre faltaran les veus crítiques… contra tot allò que trobem injust i, sobretot, les que van contra nosaltres mateixos.
El que més em sorprèn és que només tu i pocs més ens adonem de la gravetat de la situació.. Escoltar 4 cops en una nit “No hay tregua” no ens farà més forts..
D’una tonada “abertzale”a una rumba, d’un bolero a un ritme ska, passant pel rock, blues,reagge i algún so electrònic sempre serà salut de cultura músical.
El que comparteixo amb tu, és la “Teoria de la Barretina”.
Portar setvetes o barretina, escoltar sardanes o cantar havaneres és folclore. I aviat parlar català també ho serà. I que fem amb el folclore als Països Catalans? El ridiculitzem nosaltres mateixos.
Salsa de pastor és el nom d’una planta aromàtica de muntanya, però això ja només resta a la memòria de la gent gran… i d’un reducte de joves que van decidir posar-li al seu grup. Pobres infeliços voler triunfar amb aquest nom.
CONTRA ELS FORTS QUAN SIGUEM FEBLES, I CONTRA NOSALTRES MATEIXOS QUAN SIGUEM FORTS
Tot i que els meus companys no ho sabien, mai m’havia agradat el nom del meu grup. El trobava rídicul.
Avui puc dir que em vaig equivocar. La força i l’il.lusió que em posat junts en aquest projecte, amb aquest nom, és la que volem encomanar.
Tan bonica pot ser una sardana com qualsevol altre ball, però amb una única diferència, que és nostra.
I per dignitat hem de lluitar… però per lluitar també hem d’evolucionar!
Carles, gràcies altre cop…
Ei fera! No sé com he arribat fins aquí, però és fantàstic que citis Pujol en aquests móns plens de mediocritat…el vaig llegir fa un temps i em van proposar de fer-ne un espectacle. Ja es veurà.
Senyor Belda, doncs a mi m’agrada la tardor i l’hivern també es clar que si, aprop de la llar de foc, cada època té la seva part bona i la seva dolenta. He comentat pq sóc de Sant Hilari, bastoner (també tenim barraca), però no del casal independentista el trabuc.
Aquesta reflexió que et fas, jo també m’he l’he fet alguns cops, pq posen tanta musica en castellà, perquè un dels grups que tots els membres son del trabuc canten en castellà ,si no totes, unes quantes, pq quan punxen a alguna festa tambe posen molta moltissima música en castellà …
La resposta, potser que es té una mica de basquitis, potser per falta de coneixement de grups en català (no és fàcil si no es tenen prous coneixements de fer una sessió de 5 o 6 hores només en català, o qui sap, potser perquè els hi agrada, no ho sé…) o potser és que ens posem unes medalles que realment no ens mereixem?? ….
La musica de les barraques a SANT HILARI, mai mai ha estat centralitzada, això és mentida! i us ho dic de primera mà! A més amb un ajuntament d’ERC, no seria tirar-se pedres a la teulada??