Etziba Balutxo...

Encara avui se sent molta de gent gran disculpar-se per no saber llegir ni escriure en català. No hi puc donar passada! D’aquest desconeixement, ningú no se n’ha de sentir culpable més que aquells que han programat la ignorància a plena consciència.
Ara mateix, José Ramón Bauzá i tots els qui li fan la cort (Delgados, sí, però també Rotgers i Solers i Cirers i Ramis), peguen ganivetades a la llengua amb la qual molts d’ells es nodriren en el pit de les seves mares. La llengua de la terra, el català, no serà requisit, mentre fan l’espanyol imprescindible.
***
La il·lustració adjunta és una metàfora. Tancat a la presó, però cara alta, un altre Ramon, català de Mallorca, s’enfronta al discurs dominant. La dignitat de la cultura front al poder. Un exemple per a la gent condreta, sensible i culte; la que sobreviurà d’aquest període negre.
***

Per avançar i decidir el futur en llibertat, qualsevol poble (llegiu cultura, si ho preferiu) necessita conèixer el seu passat. Sobre aquesta evidència es dissenyen els programes escolars perquè, tret dels aspectes generals, no és igual estudiar a Ottawa que a Mont-real, només a 200 km una de l’altra i dins del mateix estat, perquè Ottawa és anglòfona i Mont-real francòfona. Aquí, tot i que entre Madrid i Mallorca hi ha més del doble de quilòmetres que entre Ottawa i Mont-real (no diguem ja entre Zuric i Ginebra), Espanya, en contra del que estableix la tan al·legada Constitució, imposa una formació de motlle amb la intenció que, en acabar els estudis, tothom tingui la mateixa forma de tub. L’educació no és neutral i així, com el famós cigne del conte, ens volen fer creure que som l’ànec lleig. Qüestió d’estratègia. Habilitats del discurs dominant.

Qualsevol poble (llegiu cultura) té dret a orientar l’educació per preservar el coneixement del medi. Cada cultura estableix el nivell i els objectius escaients. Per passar a la Universitat, una prova (ara i aquí amb el terrible nom de selectivitat) avaluarà qui té els coneixements que ha definit l’autoritat educativa. Aquí, a diferència de Mont-real i d’Ottawa (i de Berlín i Londres), la qüestió és: l’estudiant ha agafat prou la forma del tub espanyol que volem? Sí? Passa! No? Carabassa! Per fer espanyols conversos no interessa el coneixement; cal eliminar les altres cultures! Cal fomentar la ignorància.

Com es definia Antoni Gaudí? Cabrit i Bassa, màrtirs o traïdors? I Jaume III? Què sabem del músic Baltasar Samper? I de l’escriptor Joan Fuster? Quan va ser la Guerra dels Segadors? I el Tractat dels Pirineus? On es fan les Festes de la Terra? Què representa la batalla d’Almansa? Tenen relació les Revoltes Foranes i les Germanies? A quin partit pertanyia Emili Darder? I Cambó? I Joan March? Quina és la capital del Rosselló? D’on era Roger de Flor? I Roger de Lloria? On va morir Antoni Maria Sbert? I Gabriel Alomar? I Pompeu Fabra? I Pau Casals? Qui és l’autor de Tirant lo Blanc? Sabem res de la persona que dóna nom a l’Institut més proper? Qui va ser Instador del poble? Sabem tres títols d’entre les 243 obres conegudes de Ramon Llull? D’on era Weyler? I Àngel Ruíz i Pablo? On va néixer Àngel Guimerà? D’on era Agustina d’Aragó? Fins quan va actuar la Inquisició a Mallorca? Qui era Guillem de Montgrí? I el Capità Barceló? I el Capità Angelats? I el General Moragues? I en Brou de Pella? I en Rotget? I en Carrasclet? Quin segle Menorca va ser anglesa, francesa, espanyola i, novament, anglesa? Sabem dibuixar el mapa de la llengua? I el mapa de la nostra nació? I ordenar cronològicament els crits «Visca la terra!», «Via fora!», «Barco de rejilla!», «Pag qui deu!», «Som a temps”» i «Desperta ferro!»? Qui va escriure La Fe triunfante? De què va el llibre? A quin terme municipal pertany el monestir de Lluc? I el de Poblet? Quin sentit té la diada del 9 d’octubre? Com definir literàriament Salvador Espriu? I Salvat Papasseit? I Miquel Bauçà? I Mercè Rodoreda? Sabem qualque cosa de les Bases de Manresa? I del Pacte de Tortosa? Sabem situar el puig de Santa Àgueda, el Puigmal, Alcadena, el Vedrà…? Sabem situar Alenyà, Balaguer, Begur, Berga, Blanes, Canet, Cervera, Corbera, Manresa, Martorell, Perelló, Perpinyà, Prats, Reus, Ripoll, Rosselló, Rubí, Sureda, Terrassa, Valls, Vic? Podem esmentar una dotzena i mitja de topònims corresponents a altres tants llinatges? Què representa la Campana de Gràcia? Jaume I va venir més de tres vegades a Mallorca? D’on era Francesc Aragó? A què equival una quarterada? Qui eren els Maulets? I els Mascarats? Fins quin any els espanyols varen ser legalment estrangers a Mallorca? Qui era Quico Sabaté? Quin parentiu unia Abraham i Jafudà Cresques? I els dos Montcada morts a Santa Ponça? Sabem els noms de tres diputats mallorquins per Catalunya que coincidiren a les Corts espanyoles? Quin és el sobrenom del Comte d’Espanya? Podem diferenciar i situar històricament dos herois catalans amb el nom de Francesc Macià? Qui va ser Bac de Roda? A qui es coneix com L’avi?

Les preguntes anteriors corresponen a una programació de nivell bàsic de qualsevol batxillerat d’una cultura normal occidental. Si formulam el qüestionari, no ja als alumnes, sinó als professors dels nostres instituts, veurem fins a quin punt patim d’ignorància. Ens fan aprendre on és el Teide i ens amaguen el Canigó! Dit això, cal advertir d’immediat que, d’aquesta ignorància, no n’hem de demanar perdó, sinó reclamar responsabilitats als qui ens l’han empeltat a sang i a foc. La nostra ignorància no ha brollat com un bolet, sinó que ha estat i és perfectament programada, com un sabotatge a la cultura i una agressió a la identitat. Davant d’aquesta ignorància només hi ha dues alternatives: assumir-la, com a primera passa per eradicar-la, o negar-la i ignorar-la; és a dir: perpetuar-la.

El fet cert és que avui, malgrat la introducció de la llengua catalana en els programes educatius, les diverses matèries escolars (Geografia, Literatura, Art… i fins i tot les Matemàtiques) són aplicades amb una òptica dissenyada amb les mateixes intencions de Felip V i la seva maña borbónica amb l’objectiu que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. Això només si prenim en consideració el camp educatiu, perquè la resta d’impactes mediàtics que rebem cada dia (diaris, ràdios, televisions, cinemes, retolació urbana, publicitat de carreteres…) són clarament alienadors i, de forma aclaparadorament majoritària, en castellà o, en el cas de la Catalunya Nord, en francès.

On més es detecta aquesta submissió cultural és sobre la llengua i sobre la història. No debades, tal com va dir Àngel Guimerà: “la llengua i la memòria són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble”. Si volem ser qui som no ens hem de resignar; ens hem de revoltar contra la ignorància. Conèixer el nostre passat és clau per poder bastir el nostre futur. És clau decidir cap a on volem anar, però saber qui som i d’on venim ajuda molt a fer la caminada.