Pere Oliver i Domenge, la Germania de Mallorca i Felanitx

Pere Oliver i Domenge (1886-1968), l’apotecari Barceló, el batle republicà de Felanitx, es va distingir tota la vida per enaltir, amb Jaume I i Ramon Llull al capdavant, els noms i els episodis més proscrits de la nostra història. Entre d’altres fets rellevants, va estudiar a fons la Guerra de Submissió a Castella (1705-1715) i la Germania de Mallorca, amb els seus precedents de les Revoltes Foranes. En tots els casos, va acudir als arxius i va posar en evidència la manipulació del discurs dominant. Des de ben jove, aportà dades que desemmascaraven el maniqueisme de les trones acadèmiques i posaven en solfa el relat oficial que s’explicava a les escoles. La investigació històrica va ser una de les seves dèries. Just llicenciar-se com a apotecari, el juny de 1908, als 21 anys ja va dictar a Barcelona la conferència «Les ciències sota el regnat de Jaume I». Un mes després, convidà alguns companys d’estudis a Felanitx1. Satisfets del viatge, publicaren una carta on expressaven el descobriment que havien fet de la catalanitat de Mallorca. Pocs dies després, «El Felanigense» publicà «Protesta», un escrit en castellà signat amb el pseudònim «Le Pe», que corresponia a Lluís Planas Bordoy (1850-1927), amb un enfilall de tòpics i de falsedats. «POO» (Pere Oliver) va rebatre un per un els desbarats de Planas, però aquest replicarà i la polèmica es traslladarà a la revista «Ca Nostra», on també apareixerà Miquel Ferrà i Juan (1885-1947) fent costat als escrits d’Oliver que demostra un alt coneixement de la nostra història2.

Un dels molts apartats d’Història de Pere Oliver. Aquest, signat Pere d’Algorefa, el 1922 al FELANIGENSE

Des de 1908 i fins el gener de 1939, Pere Oliver i Domenge destacarà a moltes i molt diverses publicacions per la defensa argumentada de la història amagada. A La Veu de Mallorca, a La Nació, a Santueri… a les pàgines 3 i 4 del n. 3 del quinzenari «Som…» de dia 1 de febrer de 1919, publica «La revolta social del s. XV» i la qualifica de cruenta, agosarada… i justa!

L’any 1928, l’Associació per la Cultura de Mallorca, entitat de la qual Oliver va ser fundador i que presidia a la delegació de Felanitx, organitzà unes jornades a La Protectora que esdevingueren un èxit. Emili Darder (1895-1937) parlà de Les malalties infeccioses, Andreu Crespí (1896-1982) de Les Estacions Prehistòriques de Felanitx, Arnest Mestre (1884-1968) de La llimonera i altres cítrics, Mateu Oliver Capó (1900-1966) de L’ideal en l’art i Pere Oliver i Domenge tancà el cicle amb La Germania.

La crònica del setmanari d’aquella conferència, presentada per Pere Reus Bordoy (1896-1938), es desfà en elogis de l’acurada descripció del descontent general, la misèria, els horrors de la Inquisició, la tributació insostenible, la repressió, la injustícia, la fam… La Germania, segons Oliver, reclamava el dret a la vida. Joanot Colom, honrat, just i lleial fins a la mort, va ser un màrtir de la llibertat. El novembre de 1929, a «La Nostra Terra» (n. 23, pàgs. 407-426), publicà l’opuscle «Joanot Colom i Cifre. Instador del Poble», amb dedicatòria al seu cunyat Miquel Massutí Alzamora (1902-1950). Contra el discurs borbònic de Quadrado que qualificà la Germania com «un levantamiento diabólico», repara les acusacions mai provades contra el cabdill felanitxer de «criminal, sacríleg i violador». L’extens treball conclou: «Passaren els anys canviant les angúnies, les dolors i les lluites fins que fou feta la proclamació dels Drets de l’Home i triomfà el dret a la vida, bandera i programa de la nostra Germania».

Quan Pere Oliver i Domenge arribà a la batlia del poble (gairebé per aclamació popular), va tenir ben present que Felanitx estava en deute amb qui, paradoxalment, era fill il·lustre de Palma i no del seu poble nadiu. A la sessió de dia 19 de maig de 1931, s’acordà: «la adquisición de un cuadro del gran Agermanado hijo de esta ciudad Juanot Colom, instador que fue del bien común, mártir de las libertades cívicas». El mes de juliol de 1931, entre una quinzena de canvis de nom de carrers, s’aprovà que el de Cala Figuera passàs a ser Germania. El febrer de 1932, arran de l’asfaltat, il·luminació i sembrada d’arbres a la zona de la Torre d’en Pax, es va acordar donar-li el nom de plaça de Joanot Colom, «hijo de esta ciudad, muerto en holocausto de las libertades ciudadanas». La plaça esdevindria el principal centre d’activitats populars. Com a mostra, allà s’hi va fer la commemoració del primer aniversari de la República, el 14 d’abril de 1932, les concentracions del 1r de maig i el punt on es feien els concerts de la banda de música. A més de la plaça, Joanot Colom també va tenir un carrer al seu nom.

Plaça Joanot Colom, 1r de maig de 1932, Pere Oliver parla en el lloc on ara hi té un memorial

La cosa va durar poc. El març de 1938, per obra i gràcia de la dictadura militar, la tasca regeneradora de Pere Oliver i Domenge se n’anava en orris. El carrer Germania tornaria a ser Cala Figuera, la plaça Joanot Colom esdevindria Pax i, com a gran ignomínia, el carrer Joanot Colom, tot i la proposta dels teatins de passar a ser de les Trinitàries, es va dedicar a Onofre Ferrandell, el batle mascarat enemic de la Germania. Malgrat els més de 80 anys de la malifeta i més de 40 anys de la recuperació dels ajuntaments democràtics, la vergonya continua. Com a tímida esperança, ressona la inscripció que figura a la pedra del memorial que, amb motiu del 50è aniversari de la mort de Pere Oliver i Domenge, va inaugurar l’Ajuntament de Felanitx el maig del 2018: “Els pobles es van recobrant per mitjà de la Cultura i la Llibertat. El meu somni és fer del nostre poble una pàtria d’homes lliures, i del mallorquí el ciutadà digne d’una societat, on sigui impossible qualsevol dolor determinat per una injustícia social.”

Familiars de Pere Oliver i Domenge a la inauguració del memorial a l’antiga plaça de Joanot Colom

Sal a la història! Després del seu esquarterament, la casa de Joanot Colom de Palma, a la que, en honor seu, s’anomenà placeta d’en Colom (avui del Roser), va ser esbaldregada i el solar sembrat de sal per esvair-ne la memòria. I… el quadre que pagà l’Ajuntament de Felanitx? Qui sap on és el quadre! A l’Ajuntament de Palma sí que podeu veure un retrat seu. I, a una plaça de Son Gotleu, una escultura que li va dedicar Jaume Mir.

Joanot Colom. Escultura de Jaume Mir a una placeta de Son Gotleu de Palma

A la Vila? Una infàmia que reclama reparació: silenci, oprobi i oblit! Felanitx, un dels principals protagonistes de la Germania de Mallorca, manté oculta la seva història quan en menys d’un any, dia 7 de febrer de 2021, farà mig mil·lenni de la revolta popular. Així està la cosa ara per ara.

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo

 

1 Entre d’altres, Manuel Sayrach i Carreras, el qui seria un destacat arquitecte modernista.

2 25 anys després, el juliol de 1933, Pere Oliver recordaria la polèmica: «Nosaltres començàrem la lluita per l’ideal ja fa molts anys, gosàrem entrar en la barreja i gaudírem de controvèrsia periodística, per primera vegada, en les planes amoroses i casolanes de EL FELANIGENSE, pel juliol de 1908, que atrevits davallàrem a la palestra en defensa de la catalanitat de les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa.»

PS.- Per a saber més coses: http://www.ixent.org/germania.htm

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.