Ahir vaig cometre un error. Vaig escriure que els únics festivals de novel·la negre en català eren Tiana Negra i Creixell.crims i no és cert. Mea culpa. Des de fa dos anys i gràcies a l’activista literària i escriptora Núria Martínez a Taradell també es fa un festival negre modèlic: Taradell Negre. Hi he participat en les dues ocasions i he de dir que el tracte als autors és exquisit, les taules rodones sempre són interessants i molt ben moderades i a més de passar-ho molt bé sempre hi aprenc coses. A més a més, és un dels tres festivals en què el català és la llengua del festival.
El festival de Taradell, és a més a més, un exemple de normalitat. A partir de la iniciativa d’una lectora entusiasta -Martínez és escriptora, però sobretot és una lectora compulsiva- i amb la complicitat de biblioteca i Ajuntament, s’ha anat bastint un festival que en només dos anys s’ha convertit en una referència obligatòria i ha aconseguit el que comentàvem ahir: situar un poble en el mapa cultural del país. Això és molt important. Hi ha un circuït negre a Catalunya, amb festivals de més o menys anomenada i de major o menor qualitat, de la mateixa manera que hi ha un circuït d’espectacles teatrals, de festivals de cinema o de música (aquest darrer el més abundós).
Taradell s’ha situat en el mapa dels festivals literaris singulars i això el converteix amb els seus indrets germans (els pobles que celebren viles del llibre, per exemple, o altres com Besalú o la Bisbal d’Empordà, o L’Ensofrada Literària, o els festivals de poesia) en un d’aquests indrets que aposten per la cultura més complicada i més difícil, la literària. En un país amb els índex de comprensió lectora que tenim, amb un ús social de la llengua en retrocés, i amb la idotizació i analfabetisme funcional, culural i social que produeixen les pantalles, ser un poble lector, un poble que aposta per un festival literari, és molt meritori. Fer-ho tan bé com a Taradell i en la nostra llengua encara molt més.
És de justícia reconèixer quan un s’ha equivocat, per omissió, i ahir em vaig deixar el Taradell Negre a la llista de gent que fa les coses molt bé, i convé que no hi hagi oblits com aquests perquè ens hi juguem el país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!