El Komando Tió alegra el Nadal reivindicant les tradicions pròpies
Servidor que és un pixapins empeltat (és a dir, un mallorquí a l’exili barceloní) s’ha alegrat força en veure la propagació d’aquests herois nacionals anomenat el komando Tió. Que uns bons jans que comencen a estendre’s pel país amb els seus diferents escamots hagin començat a fer front a l’invasor no és només motiu de celebració sinó d’exaltació nacional. De traca i mocador, diguem-ne!
El Komando ha decidit acabar amb el pare Noël i això és superb, excels, que diria aquell. Per què? Doncs perquè home, posats a fer país el que ens cal és generar ocupació, i què millor que donar feina a tres reis i a un tronc caganer enlloc de a un sol individu que a més a més es vol convertir en el gran oligarca del Nadal i tendir de cap al monopoli? Els més reacis en el tema laboral diran que un dels tres reis és negre. I la mare de Déu de Montserrat també i aquí no passa res.
El Komando Tió, amb la seva estètica basca (ep, els bascos varen ser presents a casa nostra molta estona com demostra la toponímia de l’Alta Ribagorça) radical està començant a posar els punts sobre les ís: no voem invasió de tradicions foranes.
Aquest és el camí necessari per assolir la plena independència, un poble que no es coneix és un poble que no s’estima, i un poble que no s’estima acaba acceptant preguntes dobles amb respostes úniques o grans celebracions a les emperadrius austríaques: Sí i Sí. Voleu dir que no hi havia un camí més fàcil?
Sigui com sigui, el Komando Tió (i els seus escamots) m’han fet pensar en la pintada més lúcida que he vist mai a Portugal: o pai natal esta a roubar-nos a vida, és a dir, el Pare Noël ens està robant la vida. Certament, el panxut vermell com l’anomenen els Komandos, i les carbasses de Halloween són només la punta del capitalisme global i de la mal entesa globalització. Són l’eina per destrossar-nos la identitat a base d’anulació de la tradició.
Cada vegada que un nen truca a la porta per preguntar: “truc o tracte?” un filòleg català té un atac d’ansietat i un servidor té ganes de fotre-li un castanyot al pare de la criatura (a ser possible davant del fill perquè prengui exemple didàctic). Som un país desmemoriat i venut al capital, i si no basta passejar per les Rambles i veure que la nostra principal aportació mundial és el barret de mexicà per pair les ressaques de sangria i paella de paellador.
Per això és molt bó que aparegui el Komando cada any, i que de cada vegada agafi més força. Ens cal recuperar l’essència d’aquest país: un tronc que caga regals cada vegada que l’atonyien. Potser aquest és l’esperit de Catalunya. Perquè l’escatologia és el nostre fort, com demostra l’entranyable figura del caganer. Així que, ras i curt: pare Noël i carbasses de tots sants, anau-vos-en a fer la mà. Aquí som dels tres barbuts i del senyor del tronc! I de la castanyera!!!
Ho repeteixo: pocafeina, i la poca que en fan, mal pagada…
Atentament