Una de les sorts de viure a la ciutat d’Olot és residir en una ciutat que compta amb un pressupost cultural municipal força elevat en comparació amb molts altres municipis de Catalunya. Evidentment, sempre en voldríem més. Tot i això, caldria fer una distinció clara entre les activitats culturals i les d’espectacle. Quan servidor treballava al Diari de Balears, durant alguns anys la secció de Cultura obria el diari i la d’espectacles la tancava, i els consellers de direcció ho tenien clar: Cultura és tot el que no produeix soroll, la resta és Espectacles. No cal dir que per a mi tot és el mateix, no crec en aquesta distinció, però sí que és cert que “el que fa soroll” s’emporta més diners del pressupost (90.000 euros per a música i 131.000 per a Teatre, Dansa i Circ, per exemple, en comparació als 65.000 del festival MOT o als 32.000 euros per a activitats i compra de llibres a la Biblioteca). Però no ens queixarem, perquè si hi sumem el Museu dels Sants i el de la Garrotxa i les exposicions i publicacions potser estan equiparats o fins i tot guanya el que no fa soroll.
A la ciutat d’Olot, a més a més, hi viu una de les millors i més interessants prescriptores de literatura infantil i juvenil del país, que és Agatha Losantos. Una de les millors creacions del seu cap brillant ha estat el programa Boscos de Lectures, que entre moltes altres virtuts promociona el plaer lector entre els estudiants dels instituts olotins. Un programa pioner que va sorgir al voltant del Pla Educatiu d’Entorn, -on està implicat l’Ajuntament i també el Departament d’Ensenyament que tan nefastament ha dirigit ERC- i que mereixeria la seva consolidació absoluta, però que sembla ser que no tindrà continuïtat. Això serà un dels errors més greus que cometrà el consistori sortint i que hauria d’esmenar el consistori entrant (hi quedi o no l’alcalde actual o n’entri un altre).
En uns moments en què estan apareixent les xifres de comprensió lectora que ens situen on ens situen, carregar-se un programa de foment de la lectura pioner a Catalunya és com fotre’s un tret al peu, però ja s’és vist que som en un país on allò de carregar-nos la cultura ens motiva d’allò més (una prova evident és posar a cantar un paio en castellà a la final d’Eufòria, sense anar més lluny). Olot és una ciutat envejable per festivals com el Mot, per la Biblioteca Marià Vayreda i la seva política d’adquisició de llibres i també per programes com els Boscos de Lectures. De fet, sobretot per programes com els Boscos de Lectures, perquè fer promoció de la lectura entre joves és picar pedra dura de veritat i et posiciona i et diferencia de la resta del món. Quan tens un programa com aquest (amb l’atreviment que ha suposat engegar-lo) tancar-lo és un error majúscul.
Ara bé, vivim en un moment de cultura-espectacle i dóna molt més rèdit omplir teatres i sales de concerts que extraescolars literàries amb adolescents. I ull viu: la programació teatral, musical i de dansa d’Olot és de pinyol vermell, amb una sàvia combinació entre el comercial i l’avantguarda. I això ho estem pagant a tot el país: un país que prefereix socialitzar els llibres abans que crear lectors que facin la seva propia biblioteca personal -els pares diuen que els llibres són cars, però després compren bambes de vuitanta euros als seus fills sense cap recança, o mòbils que costen qui sap què- o que prefereix que les seccions de cultura s’omplin d’espectacles i no de coses que no fan soroll. Ens equivoquem tots plegats i encara més les institucions olotines tirant enrere un programa que havien tingut la valentia, l’encert i la gosadia d’encetar. Anem enrere com els crancs perquè en el fons el que volen és que no llegim i que no pensem. I així surten els resultats que surten a les eleccions municipals. Tret al peu, és clar. Un altre dia parlarem del bunyol que és l’espai Cràter, que potser és la mare dels ous de tot plegat. Façana pura i dura, això sí, i un projecte totalment nefast, però ja ho dic, un altre dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!