Cal matisar alguns missatges que corren: no hi ha posicionament unànime a la junta i no hi ha bàndols enfrontats
Les eleccions per a la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana han començat i prometen ser les més disputades en anys i panys. Hi ha tres candidats, Manel Alonso, Gemma Pasqual i Sebastià Portell i els tres serien excel·lents presidents. Passa que se n’ha d’escollir un. Servidor ha optat per l’opció Gemma Pasqual perquè el seu programa em sembla engrescador, especialment en la seva proposta estrella, la de promoure un nou congrés de cultura catalana, però també i especialment en la de recuperar l’essència de l’Associació, la d’un sindicat d’escriptors, en un moment on resulta clau aquesta feina per protegir-nos dels abusos editorials. També ho faig convençut que és la millor opció per als interessos nacionals d’aquesta infraestructura d’Estat del conjunt dels Països Catalans.
Com passa sempre que hi ha una disputa aferrissada per un lloc de responsabilitat, la campanya electoral sol ser aferrissada. I és bo que així sigui. Per això cal matisar alguns missatges que estan arribant als socis i a la població en general. En primer lloc cal dir que la junta de l’entitat no s’ha decidit per cap dels candidats, independentment del que facin els seus membres. Si heu rebut qualsevol mail o comentari que la junta dona suport en ple a Sebastià Portell és rotundament fals perquè com a mínim dos dels membres no ho fem. No passa res. El mes de desembre va haver una junta on la Bel Olid ens va informar que deixava el càrrec i ens va proposar en Sebastià per a substituir-la. El nostre posicionament a favor de la Gemma ha estat posterior, però és públic i per tant no hi ha unanimitat a la junta.
També s’està projectant una imatge de l’entitat com de bànddols enfrontats i irreconciliables que no és per a res certa. Estic segur que l’endemà de l’assamblea del dia 24 tots treballarem pel be de l’entitat des d’allà on puguem i els seguidors de cada un dels tres candidats haurem de conviure i fer pinya plegats per garantir una AELC forta i capaç de ser decisivia en tots els nostres àmbits competencials. Cadascú defensa el seu candidat, però tots defensem l’entitat i tots treballarem per fer-la encara més forta.
Pel que fa als assoliments de l’AELC en els darrers anys, dir que no se’ls pot apropiar ni Sebastià Portell ni Gemma Pasqual, o en tot cas els dos, atès que Pasqual era a la junta fins fa ben poquets mesos, ocupant la vicepresidència pel País Valencià. Per tant són tant de l’un com de l’altre i en tant que soci de l’entitat, també de Manel Alonso, perquè tots hem votat i aprovat en assamblea aquestes actuacions dutes a terme, per tant els èxits són de tota l’associació i no de cap dels seus membres.
El més important de cara al dia 24 és que surti una nova presidenta o president disposat a treballar de valent per l’entitat i que surti enfortida. Estic segur que qualsevol dels tres serà magnànim en la victòria i incorporarà les millors propostes dels altres dos en la feina a desenvolupar en els propers anys. Tots fem l’AELC, cadascú optant per un candidat o per un altre, però tots remant a favor del país, de la nostra llengua i pel bé dels nosrtres drets.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!