Els propers 14 i 15 de juliol, en plena canícula, el poble de Creixell es convertirà en un dels epicentres culturals del país, quelcom que és a l’abast de ben poques poblacions. I segurament serà el poble més literari del país, cosa que encara és a l’abast de molts menys. La responsable de tot això és la Raquel Gàmez-Serrano, escriptora, que va tenir l’encert de convèncer les autoritats municipals de la vila que calia fer un festival de novel·la negra a Creixell. Ara arriba a la segona edició, que ha de ser la de la consolidació.
De fet, el poble fa temps que està vivint les prèvies d’aquesta activitat que enguany tindrà molts plats forts, però entre ells i sobretot, els homenatges a Agustí Vehí i Maria Antònia Oliver, el lliurament de la segona edició del premi Margarida Aritzeta i la presència del sempre interessant Flavio Soriga, un fet que li dona encara més prestigi al festival, perquè en propicia la seva internacionalització.
A més a més, el programa és ple del bo i millor de la novel·la negra catalana, així que no teniu excuses per no deixar-vos-hi caure.
La valentia de l’Ajuntament de Creixell de crear el festival i convertir-se així en l’únic del seu gènere que es fa a les terres tarragonines va ser important. Quan un poble inicia una nova activitat cultural sempre hi ha el repte de com sortirà, de si s’encertarà o no, i més quan s’aposta per la literatura, que ja de per si és complicat, i per fer un festival en l’única llengua pròpia del país, el català. En uns moments en què cal defensar més que mai la nostra llengua i en què cal aumentar els lectors i la qualitat de la lectura -com palesen els baixos índex de comprensió dels nostres escolars- un festival com aquest és una oportunitat d’or per passar la mà per la cara a tots els altres municipis de Catalunya. Excepte Tiana ningú no es pot vantar de tenir un festival de novel·la negra només en català. L’èxit de l’edició passada ja demostra que hi havia una necessitat d’activitats d’aquest tipus.
Creixell té l’oportunitat, amb aquest festival, de convertir-se en un lloc del mapa cultural del país. El difícil va ser començar, ara només cal consolidar una molt bona idea que va tenir una molt bona resposta l’any passat. Seria ser un estúpid, un neci o un genocida cultural no voler continuar amb un festival com aquest. Hem tingut un precedent en la demarcació tarragonina amb el festival El Vi fa sang que es feia a L’Espluga de Francolí i que, malauradament va desaparèixer després d’un canvi electoral. Una oportunitat perduda per a un poble petit de ser un referent a Catalunya. Cal desitjar molt èxit al festival, molts encerts a la seva directora, i una llarga vida a Creixell.crims, el festival negre que ha situat aquesta vila tarragonina en el mapa cultural del país. Repeteixo, seria d’estúpids, de necis o de genocides culturals deixar-lo perdre. Esperem que ningú vulgui passar a la història per cap de les tres coses.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!