PEDRES, MARS, OCEANS

Fer vacances a Barcelona, o simplement fer activitats a la ciutat encara que es combini amb l’activitat professional, pot sortir molt car. Ja no entrarem a descobrir ara els preus prohibitius de molts establiments privats -un incís, per què és més car un cacaolat que una coca-cola o com és possible que el suc de taronja es pagui més car que el preu de barril Brent?-, sinó que ens centrarem en alguns transports públics de la ciutat i en concret el tramvía blau i el funicular del Tibidabo.

El tramvía blau té un cost de 5.50 euros per un sol trajecte.  És un atracament a mà armada. Diuen els responsables que es tracta d’un tramvia únic a la ciutat, històric i que el preu permet el seu manteniment. Però a la vegada es queixen que l’agafa poca gent. Perquè per sort uns quants metres més amunt hi ha un autobús que et deixa al peu del funicular al preu del transport públic regulat. Jo crec que si el preu fos més ajustat l’agafaria molta més gent.

O si hi hagués un preu especial per als empadronats a Barcelona.  Aquesta és la mare dels ous. El nostre sistema públic de transport està totalment saturat i col·lapsat en bona part pel gran nombre de turistes que el fa servir. A moltes ciutats turístiques, els seus habitants tenen privilegis pel fet de ser-ho, envers els turistes. I és ben normal. Per exemple, a Palma al castell de Bellver hi ha exempcions en el pagament si s’és palmesà. I a Lisboa. Si demostres que vius a la ciutat, no pagues per accedir al castell, i en canvi si no, has de pagar cinc euros. I així amb una gran quantitat de monuments i espais. A Palma, treure’s la tarja de descompte per al transport públic està lligat al fet de ser de la ciutat o que el teu ajuntament tingui un conveni. No hi ha un títol de transport vàlid per a tothom, sinó que el transport públic és en primer lloc i a un preu raonable per als ciutadans. Fet que passa a molts llocs. és clar.

Si vostès són usuaris de la línia verda o de la lína groga de metro sabran de què els parlo. Provin d’anar a la parada de metro Liceu. O a Barceloneta, o Ciutadella Vila Olímpica, o Jaume I o Urquinaona. Per què els ciutadans de Barcelona (i ja dic que es podrien fer convenis amb tots els municipis del país que es vulgui) han de sostenir la infraestructura que usen milions de turistes cada any? Per què no els la cobrem a un preu superior que permeti no tan sols mantenir la nostra tarifa congelada sinó baixar-la o invertir en un millor servei?

Direu que no tenen res a veure el metro i el tramvía blau i el funicular. Potser sí, però són un símbol de la mateixa cosa: que al final no es fa res per a protegir els ciutadans envers les onades de gent de fora, que al final no importa si els ciutadans de Barcelona desconeixen la seva ciutat: ara hem decidit que sigui un mostrador per a guiris i prou. Jo al Tibidabo hi anava per veure-ho per primer cop i per descobrir el temple del Sagrat Cor. Si hagués anat al parc d’atraccions, el funicular m’hauria costat tres euros menys. Això és el que fa ràbia.

Enyoro molt el temps en què en alguns restaurants de Mallorca hi havia dues cartes amb dos preus diferents: la dels mallorquins i la dels estrangers. No fa tant d’això. I me sembla bé que hi fos i que s’hagi perdut. Crec que ara que estam fins al que no sona de tant de guiri, l’ajuntament de Barcelona podria tenir un detallet amb els ciutadans i començar a posar preus diferents a tot arreu on pugui. Funicular, tramvia blau, tots els museus dels quals l’entitat formi part del patronat, monuments, i similars. Potser ens començaríem a creure que volen que els ciutadans també coneguem la nostra ciutat. I nosaltres potser ens emprenyaríem menys amb els visitants. O igual, però més barat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!